El problema de les biografies d'estrelles de rock (Every love story is a ghost story: a life of David Foster Wallace)

Fa un parell d’anys es va publicar Every love story is a ghost story: a life of David Foster Wallace, biografia de l’escriptor postmodernista nord-americà Foster Wallace escrita per D. T. Max. Abans de comentar-la, he de reconèixer que com a g ènere literari potser el que menys m’interessa és el de la relació de la vida de persones famoses, ja que crec que gairebé mai l’estudi profunditza en dimensions íntimes, quedant-se normalment en els nivells superficials. En aquest cas, la dedicada a Foster Wallace segueix una tendència contemporània a l’adopció d’un to periodístic, de revista dominical de diari, però amb més extensió, to periodístic que es manté en el nivell d’anglès.

La biografia no transmet noves informacions sobre els aspectes fonamentals de la constitució o del caràcter del personatge, ni tampoc aporta judicis crítics perspicaços respecte a les obres, que aportin noves lectures als textos de l’autor de La broma infinita. Un es pregunta en primer lloc com era el talent literari Wallace, ja que gairebé no s’explica per quina raó se’l valora com autor, ni quines raons hi havia en el seu ambient familiar i social per a constituir-lo d’aquella manera. S’afirma la qualitat com a referent postmodern de Wallace, que en certa mesura representa la seva generació nord-americana, però no què el feia diferent ni en què es demostra la seva perícia. Dax prefereix triar la recol·lecció d’anècdotes i la sòrdida personalitat procliu a les addiccions, com si aquestes circumstàncies expliquessin la feina artística. Posats a fer, ni tan sols explica res realment morbós o que no es pugui imaginar un lector prèviament.

Every love story is a ghost history dedica molt espai a recopilar les diverses substàncies irresistibles per a un ansiós Foster-Wallace, un home que va tenir la capacitat inqüestionable d’enganxar-se pràcticament a tot el que li oferia la societat de consum. Amb tot, Dax no explica gaire com això afectava a l’obra ni a la seva vida privada, més enllà d’algunes reflexions òbvies. El llibre s’acosta per tant als biopics d’estrelles del rock, amb comentaris dels aspectes més evidents de les obres d’art, detenint-se molt en les escabrositats de les addiccions; al final, la biografia sembla més un recull d’amistats i amors, sobretot quan aquestes són celebritats.

Però aquests episodis no expliquen gens el talent del literat ni el laboriós procés de concretar la seva capacitat en obres dignes de la història de la literatura. No profunditza en la vida familiar de Foster Wallace, més enllà de la part social (buscant-ne les similituds amb els prototips de la societat nord-americana dels vuitanta) quan molt probablement l’ambient justifiqui una part considerable del temperament de l’escriptor.

Afirma que el caràcter de la mare potser va inspirar el de la senyora Avril Incandenza de La broma infinita, però tampoc en dóna proves en accions que il·lustrin la seva hipòtesi.  

Tampoc indaga en els processos creatius. Com a lector, bona part de la curiositat que em pugui desvetllar Foster Wallace es troba en la producció d’una obra tan desmesurada com La broma infinita. El biògraf no revela cap secret de la cuina d’aquest leviatan literari, el que conta més o menys ja es sabia, tampoc en fa una lectura que ajudi a comprendre-la. Potser el més interessant en aquest sentit rau en la constatació dels enormes problemes que va portar corregir-la.

De totes formes, potser als bons lectors de biografies sí els hi fa el pes la feina de Dax. En aquest sentit, considero que les planes dedicades als centres de rehabilitació sí aconsegueixen gratar una mica a la llegenda, per mostrar un Foster Wallace més genuí. I en la vessant més morbosa, paga la pena la informació sobre la rebotiga del món literari nord-americà durant el postmodernisme, de les seves vel·leïtats, narcissismes, la competició entre amics. Com en la resta de sectors, els escriptors disposen de poques feines a la seva disposició; la majoria dels que van intervenir en la vida de Foster Wallace van acabar ensenyant en la universitat, com ell mateix.