Tractat de filosofia hermètica (El mundo en la era de Varick, 2)

Glossarem a continuació altres temes de filosofia hermètica que apareixen a El mundo en la era de Varick.

Per començar, el primer capítol transcorre en un teatre a punt de celebrar una prova d’actors. Les escenes de teatre constitueixen un dels motius més representats en les ficcions hermètiques, ja que resulten al·legories molt acurades de com concep l’existència humana aquesta corrent, una representació en el gran teatre del món, un motiu molt estimat per exemple per David Lynch, com hem apuntat en diverses ocasions.

Un altre motiu recorrent de l’hermetisme, el microcosmos i el macrocosmos. Aquesta idea a més es pot derivar-se en una altra: la del món còpia o simulacre. En aquest cas, el que fa de món referència, el món dels personatges principals (equivalent al món referent, quotidià) constitueix una còpia (o a l’inversa) d’un altre.

Les teories dels móns paral·lels han fet que el postmodernisme utilitzi aquest tema sovint en les seves ficcions, per exemple en novel·les Philip K. Dick, d’Arthur Nersesian (Staten Island), o a la pel·lícula Another earth.

En el cas de la novel·la d’Ibáñez, el resultat s’acosta encara més a l’hermetisme: existeix un altre món, una dimensió de somnis de la qual la Terra seria doble o simulacre. Al somiar es pot accedir a aquest altre planeta, anomenat Demonia. El món paral·lel de Demonia apareix com matèria d’una novel·la de ciència ficció.  A Demonia la revolució industrial es va aturar al segle XIX, no s’utilitza electricitat i la societat ha evolucionat d’una manera radicalment oposada a la de la Terra.

Però seguim amb motius hermètics: els éssers humans disposen de poders psíquics. Un extraterrestre, Varick, viatja a la Terra. El primer contacte el manté telepàticament amb una escriptora de ciència-ficció i mèdium; diversos lectors elucubren que potser es tracta del planeta d’origen de Varick. Durant anys Varick es manifesta com un daimon en el sentit grec, un esperit que influeix en aquells amb qui connecta; els hi ofereix una visió de l’existència diferent i els aconsella com assolir-la.

També es parla d’un monestir al cor d’Àsia on es pot aprendre directament dels vells mestres, al·ludint al mite de Shambala, somiat per tants hermètics, un lloc en els que viuen els que han descorregut els vels del misteri –uns vels que tanmateix no poden ser descorreguts, com ja va apuntar Benjamin, sempre amb la seva veta hermètica.

Vinculat a la idea de Shambala hi ha la d’un difús orientalisme que impregna l’espiritualitat occidental des de la teosofia. L’orientalisme de la novel·la no es vincula només a un concepte poc definit de espiritualitat que serveix per englobar pràctiques i creences molt diverses, fins i tot antagòniques, sinó que també hi ha efluvis de l’orientalisme en sentit artístic durant el XIX, el que es deixa seduir per una versió idealitzada de l’altre per excel·lència, amb una versió onírica de la Mediterrània del sud i de l’est. En el cas de El mundo en la era de Varick, es produeix una irrupció fantasmagòrica de l’orientalisme en la forma modernista i situat a l’actual Istanbul. Un altre dels grans temes hermètics d’una obra que com es veu en mostra molts dels seus nòduls fonamentals