Però és que
encara hi ha moltes més referències als fonaments de la filosofia hermètica
dins de El mundo en la era de Varick.
A la trama es fa referència a un cicle de les ànimes similar al platònic, en
una roda marcada per l’oblit d’una plenitud originària i dels procés del
coneixement que va de les escoles als cultes, d’aquesta a les religions, i
d’aquestes a la filosofia, en un recorregut plenament hermètic. Un procés inevitable
que es concep com un descens de la visió fins a la ceguesa, amb unes respostes
humanes que intenten adaptar-se a aquest procés i comprendre’l.
Una força externa
devora la ment i els anhels humans, minvant el seu esperit, condemnant-los a un
món com a presó, impedint que accedeixin a dimensions subtils de l’ésser, descripció
clarament gnòstica. Existeix una màtrix parasitària que viu dels humans, per
expressar-ho en els termes de la postmodernitat cinematogràfica. Però el grup
hermètic té la filosofia perenne per alliberar-se d’aquest influx malèfic.
A més d’aquestes
s’hi troben altres utilitzacions de temes hermètics de menys pes a la trama, ja
que Ibáñez juga constantment amb al·lusions al·legòriques i simbòliques. Per exemple el mite de la gent subterrània,
en el cas de El mundo en la era de Varick
els pobles dels talps, una gent que viu sota Nova York; fins i tot s’han
organitzat democràticament, segons diu la llegenda urbana entre els sense
sostre de la ciutat.
Respecte a la
psicologia i l’ontologia de l’ésser, segueix també l’hermetisme. Com en el
ioga, la persona pot tenir moltes personalitats, fins i tot moralment dolentes,
però que estan allunyades de la veritable personalitat. Atman i Aham: l’Ésser i
el jo. El Jo veritable, objecte-subjecte de les pràctiques del ioga, rau velat
per les múltiples personalitats superposades unes a les altres, girant al
voltant del vèrtex del principi egoic que serveix per aglutinar-les. Les
pràctiques del ioga constitueixen un mètode (molts mètodes) per fer conscient
aquesta estructura psicològica.
Aquest tipus d’ordenació
psicològica moltes vegades s’explica mitjançant el motiu del doble, normalment
un que condensa la maldat de l’individu, un contrapunt fosc. En el doppelgänger
original és l’impuls de mort el que es condensa i s’objectiva. En la novel·la
d’Ibáñez són personatges del doble de la Terra, algun dels quals fins i tot
aconsegueix traslladar-se a la Terra gràcies a les seves arts màgiques negres.
Per concloure
adequadament una funció tan hermètica, finalment es porta a l’escenari el
Mil·leni, el gran acte apocalíptic en que el món s’acabarà, però després
començarà de nou (o no s’acabarà realment), en un renaixement que és la solució
habitual al relat hermètic i la seva concepció temporal cíclica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario