Un temps del
Messies una mica peculiar, obra de Bruno Schulz:
«La gent s’aplega
a la plaça major i calla inclinada sota aquest enorme cimbori luminiscent. Sense
voler, s’ajunta en grups, s’apinya i acaba formant una gran final immòbil, una
tensa escena d’espera. Els núvols s’amunteguen més i més rosats i, al fons de
tots els ulls, hi ha una calma profunda i els reflexos d’una llunyania
resplendent. I de sobte, mentre esperen així, el món ateny el seu zenit, madura
en els dos o tres últims batecs i aconsegueix la summa perfecció. Els jardins
preparen el seu arranjament definitiu per encaixar en la cúpula de cristall de
l’horitzó; la verdor de maig escumeja, dóna un bull al vi lluent que tot seguit
sobreïx per damunt de les vores; els turons es plasmen a imatge dels núvols; més
enllà del cim més alt, la bellesa del dia es desprèn i s’enlaira, ascendeix a l’eternitat
en forma d’una gran aroma.
I mentre la gent
resta immòbil, amb el cap cot encara ple de visions clares i gegantines,
encisada per aquest gran vol lluminós del món, tot d’una, surt corrents d’entre
la gernació aquell a qui tots esperaven sense saber-ho, un missatger bleixant,
rosat de cap a peus, amb unes boniques malles de color de gerd, cobert de
picarols, medalles i condecoracions. Encara curull de volades i anunciacions,
travessa la plaça impol·luta envoltada per una multitud silenciosa: un afegitó
al programa, un guany net que aquest dia havia estalviat de la lluentor i que
rebutjava. Dóna sis o set belles voltes mitològiques a la plaça, unes voltes
bellament corbades i arrodonides. Corre a poc a poc a la vista de tothom, amb
les parpelles abaixades, com avergonyit, amb les mans als malucs. La panxa, un
xic pesant, li penja i balla sacsejada pel ritme de la corredissa...» Les botiques de color canyella i El sanatori de la clepsidra, en l'edició esplèndida de Quaderns Crema, pp. 229 i 230
Pot existir un missatger més bell i alhora irònic
que aquest?
3 comentarios:
No, no n'hi pot haver cap de més bell.
Isaac Bashevis Singer deia que Schulz escrivia més bé que Kafka. Jo no ho sé, però el llibre d'on has extret aquest fragment és un dels més importants de la literatura del s. XX (i no dic de tots els temps, perquè vull contenir l'entusiasme).
Salut!
Gran llibre, David, en l’edició catalana amb una traducció sensacional, almenys al meu parer. Té una densitat que fa pensar més en la poesia que en la prosa, i amb una versatilitat i riquesa que sembla més una obra original catalana que una traducció.
Salut!
salutacions David i Missatger, nissaga de bloguistes de primera!
Publicar un comentario