Cal destacar
obres de traducció tan excelses com la de Anna Rubió i Jerzy Slawomirski per a l’edició
catalana de Les botigues de color canyella i El sanatori de la clepsidra,
publicades a Quaderns Crema. Treballs com el seu eixamplen i enriqueixen la
llengua.
L’original de
Schulz ja dóna joc. El seu talent descriptiu sobresurt en unes acotacions
temporals luxoses en les que el sensualisme desborda la simple prosa, tot
sovint als marges de la prosa poètica, situant objectes i personatges en unes
coordenades temporals adients i oferint aquestes indicacions amb barroquisme
líric. Les estacions, els mesos, els dies, es fan matèria poètica.
Però és que la
potència demiúrgica del narrador no solament transforma allò relatat, amb fins
i tot canvis d’escenari a mitja acció impulsats pels somiejos narratius, sinó
que aquesta extraordinària potència creativa es canalitza també en la matèria
literària, la paraula i les frases que floreixen amb una exuberància tropical,
antecessor polonès dels autors del boom sud-americà més propers al realisme
màgic. La gran habilitat de l’escriptor polonès per a crear espais es correspon
amb una construcció literària elaboradíssima, feta de frases pantagruéliques ,
una prosa que sembla nascuda al corn de l’abundància de les paraules i que
encara eixampla més el talent imaginatiu de Schulz. Les seves frases combinen
la gran destil·lació d’alquimista amb la paciència del vell pagès, creant uns
paràgrafs tan carregats de densitat literària com els dels millors modernistes
més o menys coetanis de l’autor, com Proust o Joyce.
S’ha de ser tot
un valent o disposar d’un gran talent per encarar una traducció tan complexa
com aquesta, amb un original que s’esbrina (malauradament no llegeixo polonès)
de qualitat majúscula. Doncs bé, Anna Rubió i Jerzy Slawomirski ho assoleixen,
en un treball admirable. La traducció utilitza un català d’una riquesa i
plasticitat tan grans que fan oblidar que es tracta d’una traducció, talment
com si estigués escrit en català, emprant un català pregon però no carrincló,
ben al contrari.
Desconeixent
l’original polonès com el desconec, la feina d’Anna Rubió i de Jerzy
Slawomirski m’ha semblat una de les traduccions al català més enlluernadores
que hagi llegit.
6 comentarios:
el que faltava: Bruno Schulz a can Missatger, tantes afinitats ens animen a seguir per la pista comuna que dia a dia anem fent. Ens haurem de posar al dia, només coneixiem la versió castellana de Siruela i Schulz és dels grans, o sigui qe celebrem-ho...i ara prepara't i tapa't que la cambra roja ha fet aparició a can Bogarde i la revolta sobrevola el territori Dadà.
Doncs si Bruno Schulz us sembla bo, la traducció de Quaderns Crema us semblarà directament espatarrant. Un bogardiste amb tots els ets i uts.
Bogardisme i sort!
És d'aquells casos en què la traducció enriqueix la llengua d'arribada. L'univers de Schulz vessat al català ens ajuda a entendre la importància de perseverar en l'intent d'acostar-nos a través de la literatura.
Van fer una feina magnífica (per cert, fa poc he pogut felicitar la Pilar Estelrich per una altra traducció magnífica: la de Assaigs de literatura contemporània de Walter Benjamin). Salut!
El de Columna, oi, David? Molt bona traducció. Torno molt sovint a aquell llibre.
Precisament les reflexions de Benjamin a propòsit de la feina de traducció són molt adients.
Salut!
Sí, és el de Columna. Parlant de Walter Benjamin, t'he enviat un correu sobre el projecte aquell etern meu sobre El funàmbul. No sé si l'has rebut o no l'he enviat al lloc correcte, ja me'n diràs alguna cosa quan puguis.
Llegit i contestat, David. Estic desitjant poder llegir El funàmbul.
Salut!
Publicar un comentario