Bogardisme poètic

Els amics de la Penya Bogarde m’han honrat dedicant-me un poema que emula aquell de Rafael Alberti i Platko. Diu així:
Colossal Missatger,
veu en off del blog,
espectre sideral,
home alt i capfoguer,
domini lluminós,
sageta al vent,
calma i repòs,
serenitat i liquidesa,
rubí i maragda.
Oh Missatger!
Reialme del bé i la pau,
font de les entranyes,
cor batent que marca
el ritme de les ones.
Alt i robust,
home de mar,
home de bosc.
Que el teu missatge,
missatger,
arreli en tots
els confins de la terra.

Força i esclata can Bogarde.
Que reculin els botxins
que el món ja no és seu.
Pas ferm i via oberta
als que estimen la capa
de la terra erma
i el foc a la riuada.
Volcà que fumeja,
closca que es tanca,
cigar que es fuma.
Colossal Missatger,
veu de la riada.
Escuma i sorra,
molsa i falguera.
Vagi endavant,
bandera,
vagi endavant
Missatger de la terra.

Poema amb classe messiniana per a una penya que fa bandera dels Bogarde de la vida, tant menystinguts per la incultura de la operación triunfo de la nostra societat. Llarga vida a la penya més extravagant, imaginativa i riallera d’un football cada vegada menys proletari.

Moltes mercés, benvolguts amics, habitants de dimensions desconegudes.

Ens continuarem trobant en somnis d’universos paral·lels, malsons per als súbdits del pensament únic totalitari.

Salut!