A El nou del paradigma dels mercats financers, un dels taurons financers més famosos, George Soros, desmunta els mites del fonamentalisme de mercat, per tal d’explicar la crisi. Soros analitza l’enfonsament general de les tesis predominants durant els darrers trenta anys, que tenen un dels seus eixos en la suicida no regulació dels mercats, explicant perquè els mercats han de ser regulats, basant-ho tot en la seva teoria de la reflexivitat, segons la qual l’error forma part consubstancial de la condició humana. Paradoxalment, Soros és una de les grans fortunes del món, és a dir, algú que coneix el ventre del Leviatan des del seu interior.
Però ja que no tot és acumular concepte sobre concepte, i per tal de reivindicar aquell vell i rebregat lema dels seixanta de fer l’amor i no la guerra, en la seva versió neolliberal de guerra de classes, anem a un vell clàssic del cantant de l’amor per antonomàsia, Marvin Gaye, amb el seu Let’s Get It On, proposta d'anar a fer-ho que excloïa als neoliberals de l'època. Total, ells ja tenien els mercats i la riquesa col·lectiva com a objecte de desig.
5 comentarios:
parafrasejant el mateix Marvin Gaye, del Let's get it on, podem passar a l'exclamat What's goin on!!!!! i convindrem que el que passa és nefast en el món del diner, en el món de la pilota i a la panxa del bou.
Tenim novetats a can Bogarde.
Richie, Soulman, Kali, Kimi, Tresie, Bley, Nüry, Anha i la resta de bogarders premianencs.
i a la panxa del "sou"
És nefast. Sort que el bogardisme s’erigeix com a alternativa irònica i festiva al babau pensament únic dels fonamentalistes del mercat.
Salut i alegria!
Meravellós, En Marvin Gaye, Missatger! La pregunta que se li podria fer a en Soros és per què no escrivia aquest llibre abans que tot petés (ho dic sense conèixer gens el personatge, potser sí que ja avisava de tot plegat abans...)
Bon dia, David.
Economistes que ja anunciaven la crisi n’hi ha molts, el que passa és que Catalunya ràdio i els altres grans mitjans no els convidaven –ni els conviden– mai. Però jo portava molts anys escolten economistes que en parlaven. De fet, és el funcionament normal del neoliberalisme: la crisi de les caixes nord-americanes, el corralito, la crisi asiàtica, la de les empreses informàtiques... una bona carrera de desastres.
Pel que fa a Soros... s’ha aprofitat del sistema especulant a mansalva, però com a mínim a mostrat els seus punts febles. És un dels vells pragmàtics; de fet, el filòsof que més cita és Popper. Això sí, a l’especulador el que és de l’especulador: és un altre dels que ja parlaven de la crisi abans de que es produís. Aquest coneix el ventre del Leviatan des de l’interior.
Com bé dius, meravellós Marvin Gaye. Sort que ens queda la música amb ànima.
Salut, soulman!
Publicar un comentario