L’era de la televisió com a medi de comunicació de masses ha donat grans moments de la follia, situacions inversemblants, sense sentit, un desgavell fet en honor del déu del medi, és a dir, per a no perdre audiència. L’era d’Internet ha permès superar aquella televisió casposa, però no perquè hagi millorat els seus continguts sinó fent que una part important del públic, sobretot els més joves, hagi passat a les noves formes de comunicació derivades de la Xarxa.
Ara bé, això mateix també ha implicat que ja no siguin tant habituals moments de desori col•lectiu com els que es veien a la televisió dels vuitanta. Un exemple? Public Enemy presenten un dels seus raps Don’t believe the hype, No creiu als números u de la música, al plató de la MTV, la cadena dels números u. Com si els Monty Phyton fessin un dels seus gags burletes contra els catòlics en una sessió especial al Vaticà per al Papa.
Si divertida és la contradicció de la premissa inicial, encara més divertit és veure l’apatia general del públic, que reaccionen davant d’un perillós grup de rap, agressiu, amb estètica paramilitar, com si qui estigués a l’escenari fos l’enyorat Torrebruno. S’ha d’examinar pacientment les cares, color de la pell i el vestuari per adonar-se’n de l’esbojarrada combinació. No estranya la reacció atònita del públic. Aquests silencis cada cop que Chuck D demana que cridin Don’t believe the hype... deliciós. Deixeu que rodi, i veureu com la generació Disney-MTV i anys després adorables neocons reacciona davant els enemics públics. Don’t believe the hype a la MTV!
Moments tronats que ja no tornaran.
4 comentarios:
Diuen que certa tele no tornarà...però el que avui ha fet el Missatger en persona, visitant un futbolista a Londres, és per pensar que les millors vibracions televisives esdevenen punts de fuga en tota regla i mostres incontestables de l'etern retorn. L'entrada en escena del llarg i alt missatger ha estat escruixidora i saturnal.
Però és que la televisió no és inevitablement banalitzadora? No té la capacitat de transformar en Mickey Mouse tot el que hi aparegui? Oi que només pot ser espectacle? Ho pregunto perquè m'ho sembla, però no n'estic del tot segur.
Ara, el vídeo, impagable!
@ bogardisme:
Suggestió hipnòtico-meditativa per a reflexionar. La intersecció bogardisme-twinpeaksanisme donarà nous grans moments de l’absurd humà, com si fóssim personatges televisius.
@ David.
El medi és el missatge? Treus un tema inesgotable. Evidentment el model actual és banalitzador, ara, ho és inevitablement? Diria que es podien haver pensat altres tipus de programes, d’estructures, de continguts, però la cosa ja està feta i molt em temo que no té remei. En tot cas, jo ja fa temps que vaig fer l’apagada.
Aloha!
Publicar un comentario