Siguem flexibles, amics

No m'atreviria a assegurar-ho però les línies anteriors volen dir el següent:
El hombre es blando y flexible al nacer,
pero cuando muere es rígido y firme.
Las plantas, cuando brotan,
son tiernas y delicadas,
pero cuando mueren están secas y marchitas.
De ahí el proverbio:
"Lo rígido y firme pertenece a la muerte.
Lo blando y flexible pertenece a la vida".
Por eso el ejército demasiado rígido no puede triunfar
y el árbol demasiado firme acaba por romperse.
Lo grande y fuerte ocupa el lugar inferior.
Lo pequeño y débil ocupa el lugar superior.
(Extret del Tao te King, en la versió d'Integral del 1995.)

El Tao Te King acostuma a datar-se cap al IV a.C., però pertany a una tradició oral molt anterior. És una autèntica meravella, la crème de la crème. Recomano especialment els primers poemes, l'1, el 4, el 7, l'11...
He escollit el 76 perqué és un dels meus preferits i perquè apareix en una pel·lícula que està a l'alçada dels poemes, Stalker, d'Andrei Tarkovsky. Recita part del poema cap al minut amb quaranta segons.

Stalker és gairebé una meditació guiada. La càmara passeja lentament pels escenaris, mostrant els objectes de la nostra societat en runes. La natura i el món. Un pou, imatge clàssica de la ment, fina superfície sempre fluctuant i gran profunditat. He triat els versos del Tao Te King i Stalker perquè serveixen d'exemple de com podem utilitzar ara mateix la saviesa antiga, fent allò que tant ens reclamem els nostres líders: reciclar.