tag:blogger.com,1999:blog-30833933774869621782024-03-05T16:19:27.707-08:00El missatgerEl missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.comBlogger502125tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-10357354832071205782015-01-13T03:33:00.001-08:002015-01-13T03:33:27.451-08:00El diable a la càmera (El diajo en los ojos, Jesús Ferrero)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>El diablo en los ojos</i> forma part d’aquell grup de pel·lícules o
novel·les que reflexionen sobre el poder de la càmera, com <i>El video de Benny </i>o<i> Arrebato</i>.
Comparteix amb el film alemany el protagonista adolescent que comença a gravar
el seu voltant amb una càmera de vídeo nova. Leo com Benny, atrapa el que
succeeix al seu voltant, tot i que els separa la condició homicida del
personatge cinematogràfic, Benny, fred testimoni amb arrencades de violència
tan absurda com perversa. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
Leo aconsegueix un nou registre del real, que pren
volum, dimensió, textura, que exigeix ser enquadrat, també controlar la duració
i el ritme, permet revisar les situacions, comprendre millor així les
converses, repetir-les a voluntat fins a descobrir què s’amaga en elles. El
tercer ull mecànic li permet endinsar-se en un nivell de realitat nou i més
profund, gràcies al súper-poder de l’ull mecànic accedeix als secrets que
oculten familiars i amics: l’amant del pare, per exemple. El noi es converteix
en un espia dels altres, els hi roba la seva intimitat sense que se n’adonin. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
El que enregistra és la dissolució de les
famílies, unes famílies que ja han trencat amb la tradició i on l’element
sexual supera els límits del matrimoni. Els personatges naufraguen sense que
l’ull de la càmera aparti la mirada púdicament; els atrapa en la progressió cap
al no-res impulsats per la pulsió escòpica i taxonomista de mirar, ordenar i
guardar. Els moments perden consistència malgrat quedar atrapats al
cel·luloide. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
El noi converteix la seva família amb comparses
d’una pel·lícula construïda sobre fragments de la seva existència, molts d’ells
escenes íntimes amb revelacions que el noi va descobrint gràcies a la càmera.
Com a <i>Arrebato</i> es produeix un acte de
vampirisme de la càmera. Queden els fantasmes sobre la pel·lícula, mentre que
els models reals van morint per estrambòtiques circumstàncies. Home del seu
temps, Leo es pren tranquil·lament les morts; allò veritablement valuós és
continuar l’enregistrament. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
El seu objectiu és gravar-lo tot, donar-li
d’aquesta forma la rúbrica a la quotidianitat, fer-la hiper-real gràcies al
dispositiu. Encara que això té punts dèbils. «Pero no podia filmarlo todo. La
gente no estaba preparada. La gente nunca soportaba demasiada claridad» (p. 145),
Idea que obsedeix al noi, en el seu viatge cap a la demència.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
Ferrero desenvolupa a la trama les seves temences
sobre els mètodes de gravació, el final de l’era analògica, encara que la
novel·la pateix de certa superficialitat; crec que és pitjor que altres
novel·les de Ferrero com <i>El secreto de
los dioses</i>.<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/m8lPTBVKbN8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<br /></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-6122227089226988092014-12-23T08:55:00.000-08:002014-12-23T08:55:09.122-08:00El novel·lista alquimista (El Ángel de la Ventana de Occidente, Gustav Meyrink)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<span lang="CA">Entre els escriptors que van desenvolupar part de la
seva carrera a la creativa Praga de principis de segle no trobem només a Kafka.
Un dels més singulars, que fins i tot va ser comparat reiteradament amb el
mestre metamòrfic, va ser Gustav Meyrink. Tots dos escriptors compartien una mirada
allunyada de la cosmovisió liberal de la modernitat, malgrat que amb matisos
que els separen profundament: més metafòric cap a la condició humana Kafka, més
explícitament esotèric Meyrink.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<span lang="CA">Una de les novel·les més importants d’aquest últim
és <i>El àngel de la Ventana de Occidente</i>,
editat per Valdemar, un dels textos de ficció més estretament vinculat a l’alquimia;
de fet, l’obra està plena de símbols alquímics i és una fabulació que amaga el
procés en forma d’història.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<i><span lang="CA">El
àngel de la Ventana de Occidente</span></i><span lang="CA"> combina un narrador que hereta documents del mag alquimista del
renaixement isabelí, John Dee, i el relat en aquests documents del mag. Uneix,
doncs, dues línies temporals, la del present del narrador, en que investiga
documents sobre John Dee, i la d’allò relatat per John Dee, els perills que l’amenacen
en l’Europa del segle XVI, relacionant-se amb els monarques tan peculiars com
Elizabeth d’Anglaterra (va arribar a ser un dels seus consellers de confiança),
el rei alquimista Rodolf II d’Habsburg, caçadors de bruixes encenent fogueres
pels territoris de la cristiandat o éssers sobrenaturals invocats durant les
investigacions alquímiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<span lang="CA">John Dee va actuar fins i tot com l’home de
confiança en qüestions nigromàntiques de la reina Elizabeth, mentre les
autoritats eclesiàstiques d’aquella Anglaterra religiosament tan convulsa, en
la que lluitaven pel poder catòlics, anglicans, luterans i calvinistes
pressionaven a la reina.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<span lang="CA"><o:p></o:p></span>Els estudis hermètics porten a Dee a adonar-se de que, més enllà de les contingències del cos, la seva quintaessència espiritual és immortal, similar a una larva d’insecte que deixa la forma antiga per prendre una de nova. Dee i el seu descendents segles després aprenen com funciona la reencarnació. Meyrink, a més d’un dels grans clàssics del fantàstic, ho és d’una manera i amb uns temes de l’escola hermètica, en la línia finisecular de simbolistes i decadentistes. El material oscil·la entre el deliri i el símbol, una barreja en la qual pocs autors es poden comparar a Meyrink.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.kohoutikriz.org/images/meyri12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.kohoutikriz.org/images/meyri12.jpg" /></a></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-59560949975023715302014-10-19T09:12:00.003-07:002014-10-19T09:13:48.593-07:00Una tumba para Boris Davidovich, Danilo Kis<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.acantilado.es/cont/catalogo/imagePot/NACA108.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.acantilado.es/cont/catalogo/imagePot/NACA108.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A <i>Una tumba para Boris Davidovich</i>, de
Danilo Kis conflueixen uns tipus humans marginals com els de Roth o Brecht,
tancats i torturats en gulags, com els de Solzhenitsyn o Dovlatov, els
pobladors dels <i>shtetls</i> de l’Europa
oriental com en Isaac Bashevis Singer. Kis reuneix en les seves obres el millor
d’una tradició literària i social que, malauradament, temem hagi desaparegut,
empesa per ideologies i per persones de voluntat maximalista, totalitària. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La novel·la està
conformada per uns pocs relats amb els personatges típics de l’Europa
centreuropea i de l’Europa oriental de les primeres dècades del segle XX,
sobretot activistes de la revolució soviètica que van rebre com a recompensa
pel seu sacrifici durant dècades la presó, les rates, les tortures. Tenen,
a més de l’interès narratiu, un
d’històric. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Kis acosta un
tipus d’humanitat molt específica, narra unes anècdotes plenes de violència,
transmet al mateix temps una manca de creença en les ideologies totalitàries;
en canvi els textos estan plens d’una compassió no sentimental (o no gaire).
Les anècdotes van teixint els sudaris dels personatges poc a poc. Els textos
ensenyen com pot ser la quotidianitat en un entorn en que es tortura a milions
de persones, els anys en que la força centrípeta de la revolució va devorar els
seus propis fills, fent gala d’una lògica del absurd màxim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb gran finesa
estilística, de manera impressionista, amb poques i breus pinzellades (capítols
curtíssims) mostra la descomposició europea, les traïcions, les tortures, les
morts. La humanitat de l’Europa d’aquella època va convertir el continent en un
il·limitat camp de batalla i els seus tipus humans desfilen per les planes de
la novel·la, en una veritable dansa de la mort. Polònia, Rússia, Irlanda,
l’Espanya republicana (i la Catalunya anarquista) són els escenaris
d’aniquilacions sense fi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Submergits en una
realitat destructiva, que com Medea mata als seus fills, amb una guerra mundial
que s’endevina com única conclusió als discursos i accions polítiques d’odi
pur, s’endevina la destrucció més o menys severa; aquest va ser el destí
d’Europa als anys trenta i quaranta, esplèndidament retratat per Kis, en un
dels seus treballs més elogiats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El seu estil s’acosta
molt al de Sebald, compartint a més perspectiva; o potser seria més apropiat
dir que Sebald s’assembla a ell. Malgrat de la malenconia d’ambdues mirades, la
de Kis resulta una mica més irònica. <o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-11846110591861078562014-08-30T12:30:00.000-07:002014-08-30T12:30:00.452-07:00El viatge a la llavor de Don DeLillo (Submón, 3/3)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i55.photobucket.com/albums/g124/ashcanrantings/delillo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i55.photobucket.com/albums/g124/ashcanrantings/delillo.jpg" height="258" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per elecció de
DeLillo els personatges no apareixen descrits en cap moment, sinó que se’ls
mostra en acció, cosa que no hauria de suposar en principi cap problema, però
que fa que, almenys en el meu cas, costi saber qui és qui, en una trama que
s’estén per més de nou-centes planes i quaranta anys, amb cada capítol
ambientat en anys i èpoques diferents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els dos
personatges principals són Nick i Matt Shay, els nens que reben la pilota del <i>home run</i> mític, després d’un trànsit per
diverses mans. D’una forma involuntària Nick mata a una persona, raó per la
qual passa un temps en un reformatori. En els seus anys adult dirigeix un
negoci de gestió de residus. L’altre personatge principal és el germà menor de
Nick, Matty, gran talent als escacs en la seva infantesa, soldat al Vietnam, un
dels tècnics que ajuda a dissenyar les bombes atòmiques (motiu constant a <i>Submón</i>), el que permet algunes de les
planes més interessants, ambientades en les instal·lacions subterrànies secretes
on s’ideaven i fabricaven. Matt es qüestiona per la moralitat del que fa fent
carrera a la indústria de l’armament nuclear, de manera que hi renuncia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Crec que amb la
manca d’ancoratges descriptius per situar fàcilment, DeLillo pretenia evitar caure
en les formes de la narrativa del dinou, tan pautada, amb les seves
descripcions inicials com a posada en antecedents; en el cas d’una novel·la
certament complexa, l’elisió d’aquest material provoca una pèrdua de claredat
expositiva, en una lectura que demana més atenció, un efecte que DeLillo
probablement buscava amb tota la intenció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A més a més, la
disposició temporal de la novel·la, en bona mesura a la inversa de
l’experiència normal, subverteix l’ordre cronològic, de manera que es llegeix
abans sobre les conseqüències que sobre les causes, o la maduresa dels
personatges abans que la joventut, com al <i>Viaje
a la semilla</i> de Carpentier, cosa que contribueix a complicar la lectura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Crec que la
novel·la pren molta més volada quan descriu fets culturals de la història dels
Estats Units, com quan imita els espectacles de Lenny Bruce en algun dels seus
monòlegs delirants o les relacions socials de J. Edgar Hoover (amb secretari
inclòs), que quan ha de fer evolucionar els personatges, degut a les
dificultats per identificar-los, sobretot a les primeres dues-centes o
tres-centes planes. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El recurs de
mostrar primer les conseqüències fa que es vegi primer l’edat adulta d’uns
personatges principals integrats a la societat de consum, unes vides banals,
pròpies de la classe acomodada als Estats Units dels noranta i vuitanta, no les
seves aventures plenes de nervi als cinquanta i seixanta. <i>Great expectations</i>, consumides en una societat que va conèixer la
buidor de la victòria. <o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-83362340707547272832014-08-24T04:25:00.003-07:002014-08-24T04:31:55.814-07:00Una pilota de beisbol colpejada amb força digne d'una bomba atòmica (Submón, Don DeLillo, 2/3)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.historycentral.com/postwar/hbomb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.historycentral.com/postwar/hbomb.jpg" height="136" width="200" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ep.yimg.com/ca/I/yhst-137970348157658_2325_1587616101" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://ep.yimg.com/ca/I/yhst-137970348157658_2325_1587616101" height="200" width="131" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://thumbs2.ebaystatic.com/d/l225/m/m7VNnUTkmuFIzIVCfGsYBIQ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://thumbs2.ebaystatic.com/d/l225/m/m7VNnUTkmuFIzIVCfGsYBIQ.jpg" height="132" width="200" /></a></div>
<span lang="CA"><span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span><span lang="CA"><br /></span>
Un noi negre que
s’ha colat a l’estadi dels Giants s’avança a tota la resta i aconsegueix la
pilota d’un <i>home run</i> llegendari, el
que ha donat la victòria als New York Giants. El més ràpid és el rei, a la vida
guanya el que està a l’aguait i aprofita l’avinentesa, el pistoler que
desenfunda abans sobreviu. El mite dels Estats Units elogia la velocitat com en
cap altre terra. Som l’any 1951: bolets descomunals fets de foc atòmic es
dibuixen a l’aire dels Estats Units, però ara també al de Rússia; just a la
mateixa hora del partit, Rússia experimenta amb la seva primera bomba atòmica: els
Estats Units volen guanyar la carrera, com no. D’una manera estranya, pels
vincles establerts amb la Guerra Freda, tots dos actes estan relacionats, o
així fa que es relacionin Don DeLillo, un altre dels escriptors de la
conspiranoia, com el mestre Pynchon.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En diversos punts
de la narració es suggereix una unió entre els dos fets, una sincronia
junguiana entre un <i>home run</i> decisiu i
la primera prova atòmica de la U.R.S.S., que enceta una nova dimensió en la
lluita entre les dues superpotències: <o:p></o:p></span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">-Y afirma usted
que la gente tenía una intuición especial sobre aquel día en particular.</span><span lang="CA">-Es como si lo
supieran de antemano. Percibían que había una conexión entre aquel partido y
algún suceso estremecedor que pudiera tener lugar al otro extremo del mundo.</span></blockquote>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els mateixos
Estats Units dels partits de beisbol, país en el que aflorava una gran riquesa
de noves formes culturals, estava alhora immers en una guerra encoberta i
diferida, en la que les peces en combat eren amb freqüència estrangeres o a
l’estranger (Berlín, Corea), en les que la potència de l’armament va assolir un
grau de destrucció digne del déu de l’Antic Testament.</span><br />
Aquests dos
elements (pilota de beisbol llançada pel pitcher i colpejada pel batejador i
bomba atòmica feta esclatar per l’enemic) són els principals però no els únics
amb una dimensió simbòlica, ja que la novel·la juga amb uns quants d’ells –les construccions
subterrànies, la brossa.<br />
Existeix un vídeo que recull aquell famós <i>home run</i>:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/sIzhbDCBxNE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-49241991098779720212014-08-22T03:32:00.000-07:002014-08-22T03:32:07.010-07:00Les insòlites sincronies (Submón, Don DeLillo, 1/3)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.librolibro.es/images/portadas/Submon-Don_DeLillo-9788429756111.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.librolibro.es/images/portadas/Submon-Don_DeLillo-9788429756111.jpg" height="200" width="133" /></a><span lang="CA">Submón és un
relat coral que intenta retratar l’esperit dels Estats Units de la seva edat
d’or, als anys cinquanta, i també l’inici de la seva decadència, als anys
setanta. En aquest sentit, no estranyen els elogis que va dedicar a la novel·la
Salman Rushdie, ja que ell va fer en certa mesura una cosa similar, no als <i>Versos satànics</i> sinó a <i>Fills
de mitjanit</i>, una de les grans novel·les de les darreres dècades. Tots dos
escriptors al·legoritcen la història del país en situacions i personatges, aspiren
a retratar un país i una cultura mitjançant uns personatges i episodis
significatius., però les semblances entre ambdós conclouen aquí, ja que Rushdie
ho va fer des del seu barroquisme carregat d’<i>horror vacui</i>, mentre que Delillo ho va fer des d’una sensibilitat
artística molt diferent més precisa i seca, amb un registre realista, centrada
en el desenvolupament psicològic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Existeix una versió en català a Edicions 62 esgotada, o gairebé.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-6037406016043492322014-08-19T04:55:00.005-07:002014-08-24T04:34:11.864-07:00La casa de les set teulades (Nathaniel Hawthorne)<div style="text-align: justify;">
A <i>La casa de les set teulades</i>, Nathan Hawthorne, una casa inevitablement d’estil gòtic americà és escenari sinistre d’una lluita entre nissagues. En plena caça de bruixes, amb el judici de Salem com màxim exponent, Maule es acusat i condemnat per fetiller. L’acusador Pyncheon es farà amb les seves possessions, molts sospiten que, de fet, el judici ha sigut una excusa per apoderar-se’n. Entre les diverses claus simbòliques que pot contenir una casa (la personalitat) una de les més importants és la personificació d'un estat col·lectiu. <i>La casa de les set teulades</i> com metàfora de cert esperit genuïnament nord-americana. </div>
<div style="text-align: justify;">
D’aquest relat de Hawthorne parteixen moltes de les narracions nord-americanes des de la seva publicació. Per exemple,<i> <a href="http://el-missatger.blogspot.com.es/2013/05/william-gaddis-al-telefon-gotico.html">Gótico carpintero</a></i> dialoga amb aquest clàssic. En un altre registre, també té el seu pes en la llarga tradició de les històries sobre una casa embruixada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Existeix una bona edició en català, publicada per Edicions de 1984.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.edicions1984.cat/imagenesprods/la_casa_de_les_set_teulades_G.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.edicions1984.cat/imagenesprods/la_casa_de_les_set_teulades_G.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /><o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-63474582636009360792014-08-15T03:10:00.000-07:002014-08-15T03:10:11.296-07:00Cine y epidemias: Vinieron de dentro de... David Cronenberg<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
En su ópera prima como largometraje, <i>Vinieron
de dentro de </i>(<i>Shivers, </i>David
Cronenberg, 1975), el director canadiense escogió la trasgresión, con una
fantasía sobre lo sexual y lo dionisíaco, muy cargado de resonancias
freudianas. Expuso los temores sexuales de la mentalidad conservadora, un
material psicológico latente hecho fantasía visual. El tono social de
Cronenberg es crítico hacia la sociedad pero sin dogmatismo ideológico. «Cronenberg
no cree que su obra sea política, pero al considerarla como una fuerza que
establece orden dentro del caos social, establece un vínculo con el arte,
porque este está inmerso también en la estructura social» (Gorostiza , J., y
Pérez, A. (2003), <i>David Cronenberg</i>,
Madrid, Cátedra, 2003 , p. 30). </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
El filme está ambientado en un edificio casi autónomo y de apartamentos
lujosos. Un investigador universitario ha obtenido una beca para dar con un
parásito que colabore en el buen funcionamiento del organismo; sin embargo, los
resultados no son los esperados, y el profesor acaba matando a una mujer y
suicidándose. <i>Mad doctor</i>, la cosa se
le ha ido de las manos y ha creado un peligroso parásito que se distribuye
especialmente mediante las diversas variedades de prácticas sexuales, un
dominio de eros que los parásitos estimulan hasta que posee por entero a la
voluntad de la gente. Según su creador, el parásito combina el afrodisíaco con
la enfermedad venérea y provocara que la existencia pase a ser una orgía
interminable. Las formas de sexualidad que explora la película están claramente
marcadas por la violencia, con Eros y Tánatos hermanados. Según se desprende
del filme, un virus vinculado a la sexualidad exacerbada lo tiene todo para
propagarse sin freno. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/L6bYIbt-NrY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
Los personajes de <i>Vinieron de dentro de…</i> dan la impresión
de tener múltiples conflictos de
relación, fieles ciudadanos del tardocapitalismo, burgueses marcados por la
sexualidad y su interpretación freudiana-lacaniana. El portador del parásito lo
ha adquirido en contacto con una mujer licenciosa con la cual engaña a su
esposa. El hombre se comporta como un egoísta que distribuye parásitos sin preocuparse
por las consecuencias de su proceder. De hecho establece una relación amical
con los huéspedes que porta en sus intestinos. </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
El protagonista, último superviviente en el bloque de apartamentos de
lujo, representaría lo apolíneo en una versión cientificista racionalista;
hasta el final, intenta imponer un orden, reprimir, legislar en la selva
ilimitada de las pulsiones sin que pueda contener de ninguna manera a Dionisos,
lo que se plasma en esas imágenes finales, en que los vecinos, a la manera del cortejo
del dios, rodean al moderno Penteo en el césped y luego acaban lanzándolo a la
piscina, lo fluido por antonomasia, a una orgía en la que le transmitirán el
parásito.
En la conclusión del filme se escenifica el gran temor para lo apolíneo: que el
superego patriarcal quede a disposición del Ello asilvestrado. En el noticiario
final, se adivina la reacción para impedir la propagación, de fracaso predecible. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/al5gitEP3Cg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
La interpretación de la película como una crítica a la represión burguesa
de lo sexual no exime de una alerta sobre la potencia peligrosa de esa energía
primaria, tal y como apunta González-Fierro (González-Fierro, J.M., <i>D. Cronenberg. La estética de la carne</i>,
Madrid, Nuer, 1999, p. 43). Pero para no caer en las acusaciones a Cronenberg
de reaccionario (como se hizo durante mucho tiempo), no hay más que comparar
este filme con el subgénero del <i>psychokiller</i>,
el subgénero de terror por excelencia durante el reaganismo, caracterizado por
la muerte invariable de aquellas parejas practicantes de sexo. En plena resaca
de la liberación sexual, <i>Vinieron de
dentro de…</i> muestra sus límites y riesgos. </div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-65189446075633817452014-08-08T11:56:00.002-07:002014-08-08T12:00:26.724-07:00L'estranya manera de ser comercial de William S. Burroughs <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Diferent</span></i><span lang="CA">, de William Burroughs (<i>Queer</i>)
forma un díptic amb <i>Ionqui</i>, dues
novel·les escrites amb plena voluntat d’<i>épater
la bourgeoisie</i>, amb la pretensió de guanyar uns quants dòlars gràcies al
possible escàndol que provoquessin ambdues. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Totes dues
furguen en l’abjecció, però sempre en un registre encara realista, en que es
manté el registre mimètic respecte a la societat de Burroughs, a la seva
biografia a la versemblança dels episodis inclosos o fins i tot a l’experiència
cognitiva “normal”, un registre narratiu que abandonaria per l’experimentalisme
a <i>l’Esmorzar nu</i> o <i>La màquina tova</i>. Amb <i>Diferent</i> l’escriptor buscava una obra
més convencional, tot i que la intenció mercantilista no va sortir com havia
previst, ja que va trigar més de trenta anys en publicar-la. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Degut a la
diferència entre l’època de l’escriptura i la de la publicació Burroughs va
afegir una introducció en primera persona que crea una distància entre l’autor
i el moment de creació de la novel·la. El recurs li permet transmetre molta més
sensació de realitat, com si el contingut del llibre tingués correspondència
amb la seva vida –sigui aquest fet autèntic o no– , un to confessional gràcies
al qual obté una gran força empàtica. L’estratègia narrativa de pretendre que
tot es basa en fets efectivament viscuts fa que el lector s’identifiqui més
intensament amb personatges i història, com també succeeix amb el realisme
brut, estil molt proper a <i>Queer</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.interpc.fr/mapage/westernlands/Wm.B_&_Allen.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.interpc.fr/mapage/westernlands/Wm.B_&_Allen.jpeg" height="233" width="320" /></a></div>
<span lang="CA">En canvi, en els
capítols del <i>Queer</i> original, els
escrits trenta anys abans, Burroughs va triar un major grau de distància, amb
una tercera persona que es manté en bona mesura subjecte al protagonista,
William Lee, però que en ocasions fins i tot manifesta els pensaments i
sentiments no explicitats d’algun altre personatge, com l’objecte de l’amor de
Lee. William Lee actua com alter ego de Burroughs, tal i com també succeirà en
la magna opera de l’escriptor, l’<i>Esmorzar
nu</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser el més
interessant siguin fragments de xarlatanisme de William Lee en que deforma la
realitat amb la seva gran capacitat imaginativa, com posseït, en un trànsit en
que ni controla ni crea el discurs, fragments en que s’avança molt de l’esperit
de l’<i>Esmorzar nu</i>, malgrat que amb
unes formes més convencionals.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Finalment,
apuntar el desencert de la traducció del títol. <i>Marieta</i> hauria sigut molt més encertat. Es tractaria d’un exemple més
de l’intent de suavitzar que ha caracteritzat molt sovint les traduccions al
català. <o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-37740704912485071682014-07-21T04:13:00.002-07:002014-07-21T04:14:00.044-07:00El arte como polinizador de realidades (Epidemic, de Lars Von Trier)<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<span style="line-height: 150%; text-indent: 18pt;">La relación de Von Trier con el género fantástico apocalíptico es muy
fructífera, con ejemplos tan significativos como </span><i style="line-height: 150%; text-indent: 18pt;">Melancholia</i><span style="line-height: 150%; text-indent: 18pt;"> (Lars Von Trier, 2011); en una de sus primeras
producciones el cineasta intuyó el buen filón que constituían las pandemias,
aunque en su caso vinculó la naturaleza contagiosa con el efecto que causa el
arte en el receptor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
El hilo argumental de <i>Epidemic </i>(Lars
von Trier, 1987) pretende desvelar un proceso de creación de películas que pone
a la vista las falsedades impuestas por la industria, y eso que no se retrata
la situación en Hollywood. Unos guionistas de cine tienen problemas para
comenzar un guión planificado previamente, por lo que al final, tras no poder
pasar sus difusas ideas a la página, deciden cambiar de proyecto, <span style="line-height: 150%; text-indent: 18pt;">hastiados .
Escriben en pocos días sobre una plaga de peste siglos atrás. Un grupo de
científicos de la película dentro de la película (son los años de plena
eclosión de la metaficción y todo lo que comporta) cree probable que una crisis
epidémica se produzca en breve. Incluso hay señales simbólicas que lo
profetizan. Pero un médico significativamente llamado Mesmer renuncia a seguir las
directrices de sus colegas.</span><span style="line-height: 150%; text-indent: 18pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
La vida acaba imitando al arte, trasladándose del mundo de la estética a
la dimensión referencial para los guionistas. El arte pasa a ser un elemento
transformador que insufla una dirección u otra el referente cultural que lo
alumbra, casi como esas melodías-semilla wagnerianas de las que brota la opera
entera. Pues el arte resultaría el universo-semilla que transforma al mundo.</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
El cineasta lo expone
argumentalmente con una de las secuencias más desgarradoras de las últimas
décadas. Mediante una mesmerización los guionistas envían a una hipnotizada al
universo del guión que están preparando; ella deviene testigo del horror de la pandemia. En una de las secuencias de llanto más salvajes de la historia del
cine, la mujer queda tan traumatizada que se contagia anímicamente por la
enfermedad, y la transporta con ella a la esfera de los guionistas, a los que
se la transmite. El arte poliniza al mundo referencial, al que aporta un tipo
de energía u otro. Tratándose de una obra sobre una pandemia, el sentido nocivo
de lo que se comunica está claro. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/vORfAI-3ZMc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
En el debe de Von Trier hay que apuntar su escaso éxito al lograr una
dimensión cósmica a lo escenificado, pese a sus intentos; las ideas están solo
sugeridas, presentadas de una manera muy difusa sin alcanzar un estado poético
más que en pocos momentos; más acertado se muestra al reflexionar sobre la
historia poética –Von Trier siempre se muestra más lúcido en la crítica que en
la elaboración de sus propuestas–, tema central en ese punto de su trayectoria,
con los horrores del nazismo y de la Segunda Guerra Mundial todavía supurando
por las heridas del continente, en especial en el centro de Europa, claro. A
ello dedicaría la tercera parte de la trilogía, <i>Europa</i> (<i>Zentropa</i>, Lars
Von Trier, 1991).</div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-81949598787933126462014-07-05T03:19:00.000-07:002014-07-05T03:20:56.745-07:00Maleïts positivistes (La ocasión, Juan José Saer)<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">La ocasión</span></i><span lang="CA">, de Juan José Saer, tracta del deliri, sigui
mitjançant una cosmovisió particular, sigui derivat de la gelosia, la que sent
el protagonista de la seva muller, molt més jove que ell, i el seu soci a
l’Argentina, també més jove. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSRwRetHqRNoVqDGPEil05WoL8rWDbAkPHspg_-786MSEf9yDzAUONT12_Nag0KMhU6qbDXZibNDKQ5NJS-0vUkcYrZtx53oJY85InzkUoe1fwSmwHRzyLA7zrzey5D4m64gxw6BmnpHyq/s1600/saer.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSRwRetHqRNoVqDGPEil05WoL8rWDbAkPHspg_-786MSEf9yDzAUONT12_Nag0KMhU6qbDXZibNDKQ5NJS-0vUkcYrZtx53oJY85InzkUoe1fwSmwHRzyLA7zrzey5D4m64gxw6BmnpHyq/s1600/saer.jpg" height="320" width="206" /></a><span lang="CA">El protagonista
és un mentalista amb suposats poders psíquics que ha de fugir d’Europa enrabiat
contra els escèptics, ja que l’han humiliat públicament quan demostrava en un
espectacle públic els seus poders telequinètics i telepàtics, un espectacle en
el que ell doblega culleres o endevina el que ha dibuixat gent del públic.
Malgrat sortir-se’n, els escèptics creuen que hi ha trucs d’il·lusionista, com
demostra un d’ells. El mentalista fuig a l’Argentina. Emigrat a Argentina, l’home
rememorarà aquell episodi traumàtic; planificarà obsessivament el seu retorn
triomfal a Europa, en el que obligarà als positivistes a reconèixer el seu
talent i la veritat de la seva cosmovisió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si al seu passat
hi ha una ferida sense curar, en el present l’home sospita que la seva dona l’està
enganyant amb un col·laborador jove. L’home amb qui sembla flirtejar la muller
forma part d’una família de potentats de la regió, fill d’un ric terratinent
amb qui no s’entén; el jove prefereix les lletres als negocis; a més de la seva
cultura, ha vist món perquè va viatjar per la vella Europa, una excusa per
allunyar-se de la seva família, amb qui no s’adiu, crític amb les seves costums
salvatges, les pròpies de grangers a les grans planes argentines cap al 1900. El
triangle amorós encara es complica més quan la dona queda prenyada; en lloc de
d’alegrar-se, el mentalista desconfia de la seva paternitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">La ocasión</span></i><span lang="CA"> crea un in crescendo de deliri. El deliri governa
la vida dels peculiars personatges, motivat tant per les seves creences com per
les passions o pels malaltissos passats viscuts. La gelosia, el testimoniatge
de les violacions d’un pare a les seves filles o l’agonia per la pesta
constitueixen diverses maneres de conferir al relat una atmosfera mòrbida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Destaca per la
construcció al·lucinada el personatge
d’un noi mig boig i gairebé mut, però amb arrencades vaticinadores en forma de
dos octosíl·labs de sentit enigmàtic, en un trànsit similar al de la pitonisa;
entre els profetes, sibil·les i demés, uns quants perden l’oremus durant el
trànsit (posseïts pels deus, els daimons, els morts o el que sigui), un segon
tipus no en tenen mai, de seny, mentre que uns tercers que mantenen la
consciència. El noi pertany al segon grup, els beneits tocats pels deus. El
vaticini servirà per a que el protagonista torni a la seva obsessió inicial: la
planificació d’un retorn gloriós a la metròpoli parisenca per derrotar als seus
enemics positivistes. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La novel·la es
presenta amb llargues escenes i fins a cert punt banals, però amb el grau de
tensió introduït pels dubtes del gelós, que el porten a possibles errors
perceptius, a captar senyals entres els dos suposats amants. La narració demostra
la gran habilitat tècnica de Saer, el seu domini del fraseig i de la llengua,
juntament amb una profunditat conceptual admirable. Amb tot, em sembla una obra
menor si se la compara amb altres textos de l’escriptor argentí. <o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-16536982808984274052014-06-13T09:02:00.000-07:002014-06-13T09:02:17.370-07:00Embolicar-se amb la teranyina (L'adversari, d'Emmanuel Carrère)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La novel·la <i>L’adversari</i> d’Emmanuel Carrère indaga en
la capacitat humana de crear ficcions enganyoses i en les conseqüències
inevitables que comporten les mentides. Amb un text a mig camí entre el document,
l’assaig i la novel·la, Carrère construeix un relat sobre el misteri del mal,
la ductilitat de la pròpia identitat, els límits de la confiança i, a la fi, la
farsa a la que sembla procliu el món present, amb les seves exigències de
popularitat o èxit. Què fer quan es fracassa? La mentida, dita en una cultura
que té en poca estima certs valors ètics, sembla la solució més simple. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però sobretot el
relat tracta de la monstruositat real, la del psicòpata, i la normalitat, la
pertorbadora mediocritat dels ingredients que construeixen un crim, fins i tot
el més terrible. La tesi principal podria semblar-se a la d’un telefilm de
migdia, amb un anodí i ben educat veí de la cantonada que amaga un assassí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant un parell
de dècades Jean-Claude Romand va teixir una teranyina de mentides sobre la seva
vida a la que va enganxar la dona, els fills, els pares, els amics. El que
explicava sobre la seva quotidianitat era una invenció que mantenia amb talent
i grans esforços, projeccions dibuixades en la boira sobre el no-res. Quan les
circumstàncies van posar en perill la gran farsa, Romand va assassinar dona,
fills, mare i pare. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.leggereacolori.com/wp-content/uploads/2014/03/484533-jean-claude-romand-justice-621x320.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.leggereacolori.com/wp-content/uploads/2014/03/484533-jean-claude-romand-justice-621x320.jpg" height="164" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El monstre de la
mentida inicial va anar creixent amb cada excusa, pensada per eludir la
responsabilitat del primer error. L’home no va poder escapar de la ficció que
va crear en un moment d’extrema solitud, un tema aquest que es manté en tota la
història. El miratge que va representar Romand és justament el que li va
permetre obtenir el que desitjava. Com renunciar-hi? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I acte seguit
sorgeix una pregunta evident: com sufragar un somni molt costós, encara més en
un país com Suïssa? Per sostenir-lo, va haver d’estafar a tothom al seu
voltant, en una estafa que va sumar a moltes persones de la seva xarxa de
familiars, amants i amics; en teoria els hi gestionava els diners
dipositant-los a termini fix amb unes condicions favorables. Els diners li
servien per mantenir que treballava a l’OMS, l’Organització Mundial de la
Salut, quan en realitat era un desocupat més. Inversemblantment, Va aguantar la
doble mentida dels diners al banc i de la seva feina a l’OMS durant molts anys.
Familiars i amics no eren conscients de la il·lusió en que estaven immersos, i
que eren ells qui estaven pagant el fictici sou d’alt executiu de Romand.
Encara que sembli increïble, va aconseguir mantenir la ficció durant varis
lustres, període en el que va viure sovint de manera molt humil, malgrat en
teoria ser un alt executiu de l’OMS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però el
tractament de Carrère és l’oposat a la mirada amb presses o als prejudicis que
hauria rebut la història si hagués servit per a un telefilm convencional. L’enigmàtica
història real tràgica mereix la compassió de l’escriptor cap a l’acusat, a qui
jutja com un pobre home introduït dintre d’un mecanisme infernal que no podia
deturar, alimentat mentida rera mentida, cadascuna amb l’objectiu de justificar
l’anterior, però incrementant la bola de neu fins que l’allau s’ho va emportar
tot. L’escriptor es centra sobretot en ell, el criminal, i no amb les víctimes
–potser haurien merescut més espai, malgrat que, a diferència del cas del
criminal, ells ja no tenien veu per explicar-se–. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La matisada pietat
que li provoca l’assassí a Carrière, la de qui empatitza amb l’home atrapat per
una trampa disposada per ell mateix, li aporta al relat un to singular molt
apreciable, un gran encert del llibre. L’autor evita així el clàssic reportatge
amb psicòpata de tipus periodístic, la indagació fascinada per l’horror, o el
pamflet justificador o la reprovació castigadora. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El reportatge no
respon a les preguntes que es planteja. Podem viure una vida fonamentada en la
mentida? Al mateix temps, podem viure sense elles? I podem escapar a les
conseqüències dels nostres actes, o són inexorables? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A hores d’ara,
Romand continua a la presó, condemnat a cadena perpètua, de la que ha de
complir com a mínim 22 anys<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-9754644680137106172014-05-26T12:19:00.001-07:002014-05-26T12:19:58.513-07:00L'infern que ens embolcalla (Inferno, d'August Strindberg)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Inferno</span></i><span lang="CA">, d’August Strindberg, exposa com veu la vida una mentalitat intuïtiva, que
troba signes arreu, que es pregunta en tot el que veu si constitueix una senyal
del que ha de fer o del que està a punt de succeir, una persona que igualment sent
infl<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.lilithgallery.com/arthistory/romanticism/images/WilliamBlake-Satan-in-his-Original-Glory-c1805.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.lilithgallery.com/arthistory/romanticism/images/WilliamBlake-Satan-in-his-Original-Glory-c1805.jpg" height="320" width="256" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">W- Blake: Satan, a la seva Glòria Original</td></tr>
</tbody></table>
uències etèries que l’afecten; es tracta d’un tipus de mentalitat diríem
que hegemònica en la humanitat però que en els darrers tres segles ha passat a
ser menystinguda, pròpia de persones supersticioses, quan no esquizofrèniques;
amb aquest moviment s’ha convertit una cosmovisió en matèria psiquiàtrica. El
fet singular d’<i>Inferno</i> rau en que
aquest retrat de caràcter es presenta en una trama realista, en la tradició del
dinou de la descripció d’una personalitat, quan pel tipus de persona s’adiu més
a la trama fantàstica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Comença la
novel·la amb un preludi dramàtic protagonitzat per Déu (descrit com un
usurpador maligne, príncep del món) i Llucifer (el portador de la llum), en un
pròleg en forma de cosmogonia, amb episodis bíblics alterats des d’una
perspectiva luciferiana, en una subversió del missatge del monoteisme judeo-cristià,
alterat per certes gotes de platonisme i de gnosticisme (a més del demonisme). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A continuació,
sota una aparença narrativa pròpia de la novel·la, es presenta el gruix del
relat, narrat amb to confessional per un àlter ego d’Strindberg. A més del
pròleg dramàtic i de la narració, s’hi juxtaposen algunes entrades del diari
del personatge principal, una mena de notes d’alquimista, noble art que
practica l’àlter ego. El personatge tot sovint investiga en l’alquímia,
consigna les seves reflexions i el fruit del que ha après en la recerca als
alambins, amb l’alquímia com a forma de coneixement. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">També hi
apareixen dobles, móns subtils, les influències astrals, els elements químics,
les flors, <i>l’Acherontia Atropos</i> (la
papallona que té dibuixada a les ales una figura amb una retirada a una
calavera humana, símbol de la mort), i d’altres. El text es presenta com una
miscel·lània sobre els temes predilectes de la filosofia oculta, amb continues
digressions sobre els temes més diversos superposades al fil principal, el
relat en primera persona de l’àlter ego. Segueix els preceptes de la filosofia
oculta en una versió lluciferina, que accepta l’influx tant de les potències
angelicals com de les demoníaques, en un tret en el que encara hi batega el
romanticisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Profundament
desequilibrat, el protagonista investiga el misteri de l’univers mitjançant el
seu equip químic, en el que busca senyals. Està tan a prop de la il·luminació
com bogeria. A la cerca de la visió absoluta, el personatge ho deixa tot, fins
i tot la dona i els fills. Misantrop, la personalitat molt individualista del
protagonista entra en fricció amb la gent del seu voltant. La novel·la destaca
per la intensitat que transmet; el patiment i la confusió del personatge
resulten en aquest sentit molt versemblants. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Degut al que va
vivint el personatge, acaba pensant que l’infern existeix, però com experiència
vital sobre la Terra. Els molts patiments que li estan reservats a cada ésser
humà, degut a les pulsions i als desigs, acaben construint una realitat
infernal que l’embolcalla. <o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-70613340315700459512014-05-17T03:53:00.001-07:002014-05-17T03:53:24.490-07:00Converses fetes de silenci. Els contes de Kjell Asildsen<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Todo como antes</span></i><span lang="CA"> reuneix tres reculls de contes de l’escriptor noruec
Kjell Askildsen, encara inèdit en català, segons crec. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKyVlkmqXF6IvmP-mYOom1Few-pBfW5INKTs5DqBAVPX_rs3z2-kTWQA-mgr0iMXaFk7bPG-T6-ygQTSEUhmexZitRR6oSEjzAbXluuG-7FwdAU_18bDxKv3EOeqaP0hKR6WAZA-IyYE4/s400/kill.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKyVlkmqXF6IvmP-mYOom1Few-pBfW5INKTs5DqBAVPX_rs3z2-kTWQA-mgr0iMXaFk7bPG-T6-ygQTSEUhmexZitRR6oSEjzAbXluuG-7FwdAU_18bDxKv3EOeqaP0hKR6WAZA-IyYE4/s400/kill.jpg" /></a><span lang="CA">Els contes
d’Askildsen pertanyen a la llarga tradició del realisme psicològic, amb un
estil despullat d’elements i que presenta una visió sòrdida de la condició
humana. El tipus de relat deu molt a Chejov; busca l’efecte per la bona
descripció psicològica, per certs detalls reveladors, per la descripció més per
subtracció que per enunciació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Molts dels contes
presenten una anècdota mínima, en general molt breus, gairebé microcontes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els personatges
gairebé no són descrits, tot s’ha de col·legir per les poques accions i pels
silencis significatius. Molts silencis. Les poques escenes en grup es resolen
amb una gran brusquedat en les relacions. Quan es busca un esdeveniment que
permeti la descripció d’un grup, en una literatura feta de soledat, aquest
esdeveniment no pot ser un altre que luctuós, com el funeral del pare del
protagonista un dels contes («Los invisibles»). Askildsen mostra un tipus humà
i de relacions característica dels paisatges nòrdics, amb una fredor ambiental
que es correspon a la contenció glacial dels incommovibles personatges. El caràcter
lacònic dels personatges es correspon amb una literatura despullada de recursos
retòrics. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser el més
destacat dels reculls sigui el primer, <i>Últimas
notas de Thomas F. para la humanidad,</i> en els quals es manté el fil
conductor d’un mateix protagonista, un jubilat malcarat i gairebé autista, amb
una rutina que consisteix en sortir el menys possible de casa. Viu en un oceà
de soledat interromput breument per una trobada, casual o no, i en la que els
interlocutors gairebé no es parlen. El breu episodi constitueix l’anècdota del
conte en bastants casos. L’ancià transmet una gran sensació d’incomunicació
voluntària, amb molt poc a pensar i encara menys a sentir. L’única escapatòria
a un univers gelat com aquest es troba en l’absurd. <o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-73074392293398573472014-04-21T03:47:00.000-07:002014-04-21T03:58:07.549-07:00L'Índia pren el protagonisme (Ka, Roberto Calasso)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://images.contentreserve.com/ImageType-100/0211-1/%7B7362160A-69A2-471E-B5EB-D09051E10ED3%7DImg100.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://images.contentreserve.com/ImageType-100/0211-1/%7B7362160A-69A2-471E-B5EB-D09051E10ED3%7DImg100.jpg" height="320" width="240" /></a><i><span lang="CA">Ka</span></i><span lang="CA">, la novel·la de Roberto Calasso, és molt singular. El protagonisme recau
en la cultura clàssica de l'Índia, les aventures dels seus <i>devas</i> i <i>rishis</i>, els elements que conformaven els ritus vèdics, fins i tot
les reflexions a propòsit de la seva enigmàtica història. La novel·la no es
presenta com un manual més de mitologia sinó que el conjunt s’ordena en una
forma narrativa, de manera que la cultura riquíssima del país substitueix una
convencional trama amb personatges principals i secundaris. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els capítols,
independents i focalitzats en un tema o personatges, presenten el cicle còsmic
d’acord a algunes escoles del <i>sanatana
dharma</i> (hinduisme), amb una primera etapa protagonitzada pels grans
generadors de l’existent, en especial Prajapati, després pels <i>devas</i>, els déus, i les seves lluites
contra els <i>asura</i>, a continuació l’era
dels grans <i>rishi</i>, els savis vidents,
després les aventures del gran avatar Krishna, el Budha, per concloure el cicle
còsmic amb la gran destrucció, necessària per a que es produeixi la
palinginèsia, el renaixement amb un nou començament de cicle. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Calasso treballa
els capítols partint d’algun personatge o d’algun ritus, en una disposició
força atzarosa, en que pren més importància la voluntat creadora de Calasso que
la lògica causal. Entre els temes de la mitologia que mereixen un capítol s’hi
troben la generació de les criatures existents per Prajapati, els amors de
Shiva i Parvati o les enrevessades parts del ritus del sacrifici del cavall. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un punt de
partida tan peculiar es tradueix en un llibre que perd alguns dels valors del
relat causal (l’ancoratge en una trama que aporten els personatges i la consegüent
creació d’empatia) però que, a canvi, ofereix un festí de coneixement i
revelació d’un univers que aconsegueix encabir una tradició mil·lenària en les
quatre-centes planes del llibre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Ka</span></i><span lang="CA"> forma part d’una trilogia en que Calasso fa un recull similar per altres grans cultures de l’Antiguitat, com la grega i l’egípcia, que a diferència
de les de l’Índia o ja s’han clos o han tingut descendència en la que poc queda
del rebesavi.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA"><a href="http://pictures2.todocoleccion.net/tc/2008/12/06/11028869.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://pictures2.todocoleccion.net/tc/2008/12/06/11028869.jpg" height="200" width="126" /></a><a href="http://i.ebayimg.com/00/s/NTUxWDM1MQ==/z/g64AAOxyOlhSqyxn/$_1.JPG?set_id=8800005007" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ebayimg.com/00/s/NTUxWDM1MQ==/z/g64AAOxyOlhSqyxn/$_1.JPG?set_id=8800005007" height="200" width="126" /></a></span></div>
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-64403233697146141032014-02-22T10:43:00.002-08:002014-02-22T10:43:48.693-08:00El silenci hermètic<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8a/Hermes_alquimico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8a/Hermes_alquimico.jpg" height="400" width="310" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Silenci hermètic, del llibre d'emblemes d'Achilles Bocchius <i>Symbolicarum quaestionum</i>, 1574</td></tr>
</tbody></table>
<br />El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-44250532474371358592014-02-08T12:29:00.002-08:002014-02-08T12:29:34.605-08:00Personajes recorriendo la cinta de Möbius (Carretera perdida, David Lynch)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;">Si hay un director que ha estructurado sus
películas formando cintas de Möbius ha sido David Lynch, especialmente a partir
de <i>Carretera perdida</i>. En esta fase sus
tramas se hacen mucho más complejas, con sentidos multívocos, escenificación de
procesos psicológicos. Incluso la forma en díptico de <i>Carretera perdida</i> y de <i>Mulholland
Drive</i> plasma simbólicamente las dos alas de algunos tipos de banda de
Möbius o el signo del infinito. </span></div>
<span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">En </span><i style="font-size: 12pt;">Carretera
perdida </i><span style="font-size: 12pt;">Lynch dobló el tiempo para fundir sus extremos, hasta el punto de
confundir el principio y el final en un circuito cerrado y eterno, dos momentos
de universos paralelos coincidiendo en el plano, en los que el mismo personaje
llama por el interfono de una casa y se responde a sí mismo, el Fred que dice
la frase «Dick Laurent ha muerto» por el interfono</span><span style="font-size: 12pt;">, </span><br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]-->
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/yWTOpmDINPI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 16px;">con el Fred que lo escucha en el interior de la casa, </span></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 16px;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/vbbFdfjYMuY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 16px;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 16px;">dos avatares de la misma persona (la manera lógica de leerlo consiste en que no se trata del mismo momento, pero la película invita a la supresión de la lógica). La forma de concebir la temporalidad más adecuada a una pirueta semejante sería la cíclica, un bucle temporal de circuito cerrado que conforma una variante siniestra de la idea del eterno retorno.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.rootwerx.com/tarotdecks/rider-waite/the-magician/images/RW_Magician_large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.rootwerx.com/tarotdecks/rider-waite/the-magician/images/RW_Magician_large.jpg" height="320" width="187" /></a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
</div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-22525947478305152272014-02-01T10:57:00.001-08:002014-02-01T10:57:16.660-08:00Imaginació viva<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">He començat un
nou blog amb material d’ajuda per a preparar la tesis doctoral, centrada en com
la imaginació influeix a la societat, especialment gràcies al procés artístic,
que porta de l’invisible a allò visible també pel que fa als conflictes viscuts
en una cultura. Estudiarà els orígens xamànics de l’art (el ritual màgic com
punt de partida) el no-dualisme inicial i sempre present en la història de
l’art, les corrents hermètiques, els artistes visionaris... <o:p></o:p></span>Al blog penjaré imatges,
cites i altres materials indirectes per la redacció del text. Seran les figures
d’un calidoscopi una mica extravagant.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: center;">
http://viva-imaginacion.blogspot.com.es</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkFaKB_rjt2Ol2ftORXai2zsAnu6DS9ACBYjenFzjWnpx_OY8woBCF5orL5n-bY-S5sWuCHPKumNmQLEcdA0iGvKYCP5zyAWXFnJvX_lz8aTWqDATj6H7aZ7eESzCitdzpNx_f9Cn3Oh8/s1600/blau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkFaKB_rjt2Ol2ftORXai2zsAnu6DS9ACBYjenFzjWnpx_OY8woBCF5orL5n-bY-S5sWuCHPKumNmQLEcdA0iGvKYCP5zyAWXFnJvX_lz8aTWqDATj6H7aZ7eESzCitdzpNx_f9Cn3Oh8/s1600/blau.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-21683721377950230082014-01-24T03:15:00.001-08:002014-01-24T03:15:55.494-08:00El rerafons psicològic de Molloy, de Samuel Beckett<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Molloy</span></i><span lang="CA"> (Samuel Beckett, 1951) sobresurt com un dels </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRjhJQTs6eIgLOKEr8nY5L6J1gL4EfJsRFWfXStquP5gRUJNKU5NE2eCv-FQDWRNfr_I3kSX1iw6mavmK0iccrvWx8v0r4vW8OhB7YB8fJGa2N19vw7vrlnZ8pdslh5dnSkeLev6YTisk/s320/samuel_beckett%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRjhJQTs6eIgLOKEr8nY5L6J1gL4EfJsRFWfXStquP5gRUJNKU5NE2eCv-FQDWRNfr_I3kSX1iw6mavmK0iccrvWx8v0r4vW8OhB7YB8fJGa2N19vw7vrlnZ8pdslh5dnSkeLev6YTisk/s320/samuel_beckett%255B1%255D.jpg" /></a></div>
grans monuments narratius
sustentats en la força de la veu, dos narradors singulars, que, malgrat les
grans diferències entre ells, mantenen un flux discursiu esplèndid, dos dels
grans monòlegs interiors del segle XX literari. <o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El narrador de la
primera part, Molloy, és un vell mig
sonat que explica una història mínima, la de les seves accions gairebé sense
sentit, una absurditat nuclear en el pensament i l’estètica de Beckett. Amb
tot, de fons hi ha molt més que el tantes vegades comentat absurd en l’obra de
l’escriptor; de fet, en <i>Molloy</i> cal
matisar-ho: en els personatges i en la història hi ha molt d’al·legòric, en
aquest intent de fixar un punt i final a l’art de la novel·la, i malgrat el
caràcter estrambòtic de tots ells, els personatges tenen un rerafons. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’originalitat
dels personatges es trasllada al seu discurs de tall expressionista en les dues
parts. En la primera, un curiós narrador que engloba en ell mateix allò més
anihilat que pot tenir un humà (vell, malalt, esguerrat, idiota, extenuat), el
Molloy del títol, un home estrafolari com pocs, vell coix que tendeix a
l’estupefacció; en la segona, el protagonista Moran exerceix d’investigador
privat; surt de casa seva amb l’encarregat de l’autoritat de trobar a Molloy;
es tracta d’un home rígid, metòdic i sever, un pare que no para de donar ordres
al seu fill. El viatge d’un en persecució de l’altre il·lustra que una i altra
personalitat estan més a prop del que podria semblar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De fet, potser
posar-ho de manifest sigui el sentit últim del trajecte, una inversió en tota
regla del Superego i de l’Allò, prenent els dos termes de l’escola
psicoanalítica freudiana. Tots dos tenen un sentit al·legòric com a concrecions.
L’home-fang Molloy personifica la força vital esgotada, un Allò que ha arribat
al final del seu trajecte, coix, amnèsic, però del qual es comunica constantment
la seva dimensió de satisfacció de pulsions i parts instintives (el que menja,
el sexe, les seves grans dots per les flatulències, ja que llença deu pets per
hora, anècdota que dóna molt el to procaç de la part de Molloy, en un capítol marcat
per un esperit transgressor), sense cap tipus de possessió, que erra pel món
com una ànima en pena inconscient de ser-ho; la seva manera de pensar es basa
en les antinòmies, els oxímorons i les paradoxes. Moran en canvi és un
representat de la Llei, amb casa, criada, fill, a qui està obsedit per imposar
les normes, un home que sap guardar les tradicions, de comunió obligatòria els
diumenges, un investigador policial que farà respectar les normes imposades
socialment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si <i>Molloy</i> només transmetés l’absurd, la
concreció estètica d’una generació que ha viscut una Guerra Mundial i tot allò
implicat amb els nazis, difícilment podria haver aconseguit l’impressionat
potència estètica de la novel·la; és precisament les dues veus, en que es fa
patent una distorsió expressionista, i el seu flux els que justifiquen poder
situar la novel·la entre les més grans de la història de la literatura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si la comparem
amb les altres parts de la trilogia novel·lística de Beckett, <i>Molloy</i> presenta una dimensió literària
més clàssica, més terrenal; en aquest sentit, <a href="http://el-missatger.blogspot.com.es/2012/09/de-realitats-subtils-i-la-subtilesa-de.html">L’innombrable</a>
encara va més lluny, depurant la història al seu elements més mínims, els
bàsics per poder considerar-la novel·la. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-53428458038825815802014-01-19T03:20:00.001-08:002014-01-19T03:20:25.291-08:00El problema de les biografies d'estrelles de rock (Every love story is a ghost story: a life of David Foster Wallace)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.emergingwritersfestival.org.au/wp-content/uploads/2013/01/every-love-story-is-a-ghost-story.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.emergingwritersfestival.org.au/wp-content/uploads/2013/01/every-love-story-is-a-ghost-story.jpg" height="320" width="213" /></a><span lang="CA">Fa un parell d’anys
es va publicar <i>Every love story is a
ghost story: a life of David Foster Wallace</i>, biografia de l’escriptor
postmodernista nord-americà Foster Wallace escrita per D. T. Max. Abans de
comentar-la, he de reconèixer que com a g ènere literari potser el que menys
m’interessa és el de la relació de la vida de persones famoses, ja que crec que
gairebé mai l’estudi profunditza en dimensions íntimes, quedant-se normalment
en els nivells superficials. En aquest cas, la dedicada a Foster Wallace segueix
una tendència contemporània a l’adopció d’un to periodístic, de revista
dominical de diari, però amb més extensió, to periodístic que es manté en el
nivell d’anglès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La biografia no transmet
noves informacions sobre els aspectes fonamentals de la constitució o del caràcter
del personatge, ni tampoc aporta judicis crítics perspicaços respecte a les
obres, que aportin noves lectures als textos de l’autor de <i>La broma infinita</i>. Un es pregunta en primer lloc com era el talent
literari Wallace, ja que gairebé no s’explica per quina raó se’l valora com
autor, ni quines raons hi havia en el seu ambient familiar i social per a
constituir-lo d’aquella manera. S’afirma la qualitat com a referent postmodern
de Wallace, que en certa mesura representa la seva generació nord-americana, però
no què el feia diferent ni en què es demostra la seva perícia. Dax prefereix
triar la recol·lecció d’anècdotes i la sòrdida personalitat procliu a les
addiccions, com si aquestes circumstàncies expliquessin la feina artística.
Posats a fer, ni tan sols explica res realment morbós o que no es pugui
imaginar un lector prèviament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Every love story is a ghost history </span></i><span lang="CA">dedica molt espai a recopilar les diverses
substàncies irresistibles per a un ansiós Foster-Wallace, un home que va tenir
la capacitat inqüestionable d’enganxar-se pràcticament a tot el que li oferia
la societat de consum. Amb tot, Dax no explica gaire com això afectava a l’obra
ni a la seva vida privada, més enllà d’algunes reflexions òbvies. El llibre
s’acosta per tant als biopics d’estrelles del rock, amb comentaris dels aspectes
més evidents de les obres d’art, detenint-se molt en les escabrositats de les
addiccions; al final, la biografia sembla més un recull d’amistats i amors,
sobretot quan aquestes són celebritats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però aquests
episodis no expliquen gens el talent del literat ni el laboriós procés de
concretar la seva capacitat en obres dignes de la història de la literatura. No
profunditza en la vida familiar de Foster Wallace, més enllà de la part social
(buscant-ne les similituds amb els prototips de la societat nord-americana dels
vuitanta) quan molt probablement l’ambient justifiqui una part considerable del
temperament de l’escriptor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Afirma que el caràcter
de la mare potser va inspirar el de la senyora Avril Incandenza de <i>La broma infinita</i>, però tampoc en dóna
proves en accions que il·lustrin la seva hipòtesi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tampoc indaga en
els processos creatius. Com a lector, bona part de la curiositat que em pugui
desvetllar Foster Wallace es troba en la producció d’una obra tan desmesurada
com <i>La broma infinita</i>. El biògraf no
revela cap secret de la cuina d’aquest leviatan literari, el que conta més o
menys ja es sabia, tampoc en fa una lectura que ajudi a comprendre-la. Potser
el més interessant en aquest sentit rau en la constatació dels enormes
problemes que va portar corregir-la. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De totes formes,
potser als bons lectors de biografies sí els hi fa el pes la feina de Dax. <o:p></o:p></span>En aquest sentit, considero que les planes dedicades als centres de rehabilitació sí aconsegueixen gratar una mica a la llegenda, per mostrar un Foster Wallace més genuí. I en la vessant més morbosa, paga la pena la informació sobre la rebotiga del món literari nord-americà durant el postmodernisme, de les seves vel·leïtats, narcissismes, la competició entre amics. Com en la resta de sectors, els escriptors disposen de poques feines a la seva disposició; la majoria dels que van intervenir en la vida de Foster Wallace van acabar ensenyant en la universitat, com ell mateix. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.panfletonegro.com/v/wp-content/uploads/2011/09/david-foster-wallace-with-friend-by-marion-ettlinger.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.panfletonegro.com/v/wp-content/uploads/2011/09/david-foster-wallace-with-friend-by-marion-ettlinger.jpg" height="260" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-37264299563043241022014-01-14T02:29:00.000-08:002014-01-14T02:29:52.162-08:00La màquina del mónImatges de "La macchina del mondo", de la <i>Iconologia </i>de Cesare Ripa, en l'edició del 1766<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIu7LXc32r4uJh8fVzDlZJPJ8mmMLGN3hYHv1dEMLckJdDDCw5o_oAVf6yNhXzwel61mAWcauXhMYUrcEuZFXpQDW1bb8VSxK_b489W1756C1thAADxzDBmscB4mng-GebbECiaXNRrow/s1600/cesare-ripa-iconologia-world-machine-page-60.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIu7LXc32r4uJh8fVzDlZJPJ8mmMLGN3hYHv1dEMLckJdDDCw5o_oAVf6yNhXzwel61mAWcauXhMYUrcEuZFXpQDW1bb8VSxK_b489W1756C1thAADxzDBmscB4mng-GebbECiaXNRrow/s320/cesare-ripa-iconologia-world-machine-page-60.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZyK_JP1ZryXfFrUFBZ6RoW5lxPupQ253JyKQRydH4CUnrC6gN6tLAEgTIuRwVoc_ZVy2zJ5SlOqAgiUl1tGFDoUydD19EsBNSNPCPKl_Vr9DNZmZgU5OuA84LUdONFt8V4_2myU1XkX8/s1600/cesare-ripa-iconologia-world-machine.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZyK_JP1ZryXfFrUFBZ6RoW5lxPupQ253JyKQRydH4CUnrC6gN6tLAEgTIuRwVoc_ZVy2zJ5SlOqAgiUl1tGFDoUydD19EsBNSNPCPKl_Vr9DNZmZgU5OuA84LUdONFt8V4_2myU1XkX8/s320/cesare-ripa-iconologia-world-machine.jpg" width="320" /></a></div>
.El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-55693681797576549332014-01-11T02:37:00.000-08:002014-01-11T02:37:33.752-08:00Mundo Möbius<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
Si el discurso
institucional de los poderes fácticos y simbólicos desde la Ilustración
construye un relato del tiempo que avanza hacia unas condiciones cada vez
mejores de vida, con unos rasgos compartidos por el evolucionismo, el relato del
progresismo o la función iluminadora del artista de vanguardia, en cambio con
la posmodernidad el tiempo ha pasado a concebirse según diversas formas de
circularidad, enroscado sobre sí mismo, rota la flecha de San Agustín; la línea
recta ascendente de una civilización que presumía de avanzar, de dejar atrás la
oscuridad, de organizarse según estructuras sociales cada vez más justas, ha
dado paso a un círculo, un chapuzón en formas míticas tras las traumáticas
experiencias de Guerras Mundiales, la Barbarie, los Gulags, la bomba atómica, guerras
contra el Terror y otras desgracias similares que de manera voluntaria o
subconsciente han cambiado obligatoriamente la manera de entender la
modernidad, con sus ideales ilustrados puestos en duda con el Horror de los
campos de exterminio o de Hiroshima y Nagasaki. </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
En muchas de
las obras de la posmodernidad el tiempo ha dejado de ser un orden de
sucesiones, según lo concibe la ciencia y la filosofía positivista, sino que
salta sobre su eje, se dobla, en vez de presentarse como una línea recta arquea
sus extremos y se torna un circuito cerrado circular o, aún más complejo, una
cinta de Möbius, una superficie que, dada su forma, sólo posee una cara, tiene
un único borde, no puede orientarse (si se comenzó el recorrido por la banda
mirando a la derecha, se acabará mirando al sentido contrario, sin haberse
girado para ello). Otras estructuras equiparables y compañeras de juegos son el
espejo de Droste o la escalera de Penrose. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://sp2.fotolog.com/photo/34/44/3/kitty_purpur/1303104358571_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://sp2.fotolog.com/photo/34/44/3/kitty_purpur/1303104358571_f.jpg" height="224" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
Incluso estas
estructuras llegan a citarse explícitamente en las obras. En <i>Origen</i> (<i>Inception</i>, Christopher Nolan, 2010) se pueden crear sueños con
puntos de fuga estructurados como escaleras de Penrose,
formando un loop infinito, una paradoja que sirve para marcar los límites del
sueño y al tiempo para disfrazarlo. El loop infinito de la escalera de Penrose
sirve para despistar a los miembros de seguridad de los sueños, creados por los
durmientes. Además, el sueño principal expuesto en la película, con tres sueños
cada uno en el interior del otro se ordena de tal manera que crea un efecto de
cajas chinas. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/uUzBIR-dOwg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 17.85pt;">
La tendencia
de época al bucle infinito se ha incorporado no únicamente a las artes
narrativas sino también a las del tiempo (como no), como en la música,
especialmente en la música electrónica, tanto en la comercial como en la de
vanguardia, constituidas en su mayor parte por bucles de sonidos repetitivos,
los <i>loops</i>, bucles potencialmente
infinitos en que se repiten secuencias melódicas o rítmicas moviéndose en
oleadas modulables, ondas sin dirección lineal, cuyo máximo exponente en la
música tradicional serían los ragas indostánicos. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 17.85pt;">
La música que
parte de tales nociones no necesariamente se parecerá a los ragas indios, pero
sí que guardará similitudes internas: el uso del silencio, las oleadas
ordenadas en periodos, la posible polirritmia quebrada, el sentido unitario de búsqueda
del trance, el punto de ruptura, la iluminación. A ella los primeros
experimentalistas como Stokhausen añadieron el papel central del periodo y el
ciclo, la inclusión de la música concreta, la integración del ruido blanco, la
manipulación de cintas para crear diversas texturas sonoras. Además de en popes
experimentalistas como el ya mencionado Stockhausen, el loop puede encontrarse
en la pureza compositiva del minimal, con Reich, Glass o Riley, en el krautrock
con Kraftwerk o Neu!, en el techno de Detroit o el House de Chicago, en el
trance, tanto en música más esteticista como en otra concebida para el baile. De
manera implícita el <i>loop</i> alude al
sentido de la temporalidad del eterno retorno, punto sobre el que versará el
capítulo posterior; en diversas tradiciones musicales los bucles se han tocado
para generar experiencias de tránsito hacia otros modos de ser y de experiencia
vital. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 17.85pt;">
También pueden hallarse múltiples ejemplos de estructuras circulares en la
literatura posmodernista, como en <i>Catch
22</i>, de Joseph Heller, y el razonamiento circular que obliga a todos los
pilotos de avión a seguir con sus vuelos en plena guerra, como comprobará el
protagonista, quien pretende que lo eximan del combate por locura. O también <i>El plantador de tabaco</i>, de John Barth,
por tanto dos de los más admirables ejemplos de la primera oleada del
posmodernismo literario.</div>
<div id="ftn1">
</div>
</div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-50962086629082782262014-01-05T02:22:00.001-08:002014-01-05T02:22:11.223-08:00L'amor tanàtic (Mil grues, Yasunari Kawabata)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.thecityreview.com/griggs3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="http://www.thecityreview.com/griggs3.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="background-color: white; color: #000099;"><i><span style="color: #999999; font-size: x-small;"> Ishida Yutei (1721-1786)</span></i></b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Mil grues</i> és un
dels textos inicials de Yasunari Kawabata però ja presenta els trets
idiosincràtics del mestre de la lleugeresa –de fet he llegit una vella
traducció al castellà que el titulava com <i>Una grulla en la taza de té.</i> L’argument
queda reduït a la mínima expressió, els dubtes per casar-se de l’hereu Kikuji
entre dos joves. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els personatges
acaben embolicats sentimentalment; dues dones madures aspiren a que el
protagonista Kikuji es casi amb la jove que apadrinen: per una banda, la
senyora Ota, antic amant tant de Kikuji com del seu pare, i que recolza a la
senyoreta Ota; de l’altra, l’alcavota Chikako, que pretén casar-lo amb la jove
Inamura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En la lluita
poden utilitzar-se les pitjors arts. La senyora Ota acaba suïcidant-se, però
segons l’alcavota Chikako ho ha fet com a manera d’agitar emocionalment a
Kikuji per a que es casi amb la filla Ota. Totes les relacions de l’obra
exhibeixen un tipus d’amor lligat a allò tanàtic –en això Kawabata s’apropa a
Mishima. En la cultura tradicional japonesa mostrada pels seus literats
principals la passió i l’auto-aniquilació són sempre molt properes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://globedia.com/imagenes/noticias/2012/9/17/grullas-yasunari-kawabata_6_1379216.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://globedia.com/imagenes/noticias/2012/9/17/grullas-yasunari-kawabata_6_1379216.jpg" /></a><span lang="CA">Amb tot, l’argument
és mínim; l’objectiu de Kawabata no consisteix en teixir una trama forta
farcida d’accions sinó en evocar estats d’ànim entre la lassitud, la serenitat
i la malenconia, en qualsevol cas emocions contingudes, ja que els personatges
actuen amb tota cortesia formal, malgrat que les veritables intencions puguin
estar carregades de verí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Kawabata descriu
a bastament l’espai i els sentiments dels personatges, mantenint-se sempre en
l’àmbit d’allò material i psicològic, malgrat que, al final, la manera de
narrar-ho sigui tan diferent al realisme o a la novel·la psicològica de la
tradició occidental, que potser serien els tipus equiparables. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’estil de
l’escriptor japonès resulta extraordinàriament delicat, incrementat per un
ritme morós, molt atent als detalls, als moviments de la natura, a les diverses
floracions o fructificacions, als insectes de cada temporada, una observació
dels processos naturals, impregnada de simbolisme, també plenament inserida en
l’estètica japonesa, dels gravadors d’Ukiyo-e a <i>Genji Monogatari</i>. L’estil s’adapta molt bé a una trama que té el
refinadíssim cerimonial del té com ambient en el que situar els personatges. El
ritualisme, l’auto-control dels personatges o la sofisticació cultural tant de
la cultura tradicional japonesa com del propi Kawabata es corresponen del tot
amb l’escenari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-47860040148933239302014-01-02T10:15:00.000-08:002014-01-02T10:19:33.909-08:00Súnion!<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="background-color: white;">C</span><span style="background-color: white;">arles Riba, "II elegia", <i>Elegies de Bierville</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">súbtilment, oh precís, oh fantasmal! i coneix</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">per ta força la força que el salva als cops de fortuna,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 20.796875px; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="background-color: white;">ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span><span lang="CA" style="background-color: white;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="color: #cccccc; font-size: 13px; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhclAAEFSMzq3J9ViTt10ZOMwBZuxunQhXLQ-8g6UBFhYB59lLKCbZW-OD_RzKsRmKnSPiMLsjj0ywVnmAu5nYBu6twJIZVSsK1a8Ra0CFZmmx3fiFhgROMJxNv-xd1Vp6Jp6JSP5j2ZS0/s1600/Sunion-Turner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhclAAEFSMzq3J9ViTt10ZOMwBZuxunQhXLQ-8g6UBFhYB59lLKCbZW-OD_RzKsRmKnSPiMLsjj0ywVnmAu5nYBu6twJIZVSsK1a8Ra0CFZmmx3fiFhgROMJxNv-xd1Vp6Jp6JSP5j2ZS0/s320/Sunion-Turner.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><p:colorscheme colors="#FFFFFF,#000000,#808080,#000000,#BBE0E3,#333399,#009999,#99CC00"><span style="color: black; font-size: x-small;">
</span></p:colorscheme><br />
<div class="O" v:shape="_x0000_s1026">
<span style="color: black; font-size: x-small;">William Turner: <i>Temple de Minerva a Sunion</i>, 1832</span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div style="color: #cccccc; font-size: 13px;">
<span lang="CA" style="background-color: white;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #cccccc;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaigMeP_kza5VjaeKf2lNQR1i4CrPodLXuBnrz2uLrZ75qdGE8s1mGLfPpLJBXQjlClu80lOMbdbb4MJ9C4IFgKzvqyPmz1MNotAyvX1FvuTw7G5iFWVHQ-O-LuObB-SFqHsRVAF2FqCI/s1600/Sunion2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaigMeP_kza5VjaeKf2lNQR1i4CrPodLXuBnrz2uLrZ75qdGE8s1mGLfPpLJBXQjlClu80lOMbdbb4MJ9C4IFgKzvqyPmz1MNotAyvX1FvuTw7G5iFWVHQ-O-LuObB-SFqHsRVAF2FqCI/s320/Sunion2.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><p:colorscheme colors="#FFFFFF,#000000,#808080,#000000,#BBE0E3,#333399,#009999,#99CC00"><span style="font-size: x-small;">
</span></p:colorscheme><br />
<div class="O" v:shape="_x0000_s1026">
<div>
<span style="font-size: x-small;"><span lang="FR"><b>Edward Lear: </b></span><span lang="FR"><b><i>Les roques de Sunion</i></b></span><span lang="FR"><b>, </b></span>1849
</span></div>
<div>
</div>
</div>
<span style="font-size: x-small;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div style="color: #cccccc;">
</div>
</div>
<div>
<span lang="CA"><br /></span></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-54978072428631280532013-12-29T10:49:00.003-08:002013-12-31T00:28:28.524-08:00Un blanc o negre en versió literària. Tolstoi o Dostoievski?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.pasajeslibros.com/static/img/portadas/_visd_0001JPG00REU.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.pasajeslibros.com/static/img/portadas/_visd_0001JPG00REU.jpg" /></a><span lang="CA">A <i>Tolstói i Dostoievski </i>George Steiner contraposa
el sentiment tràgic a l’èpic, agafant els dos grans escriptors russos com a
emblema de les dues tendències; alhora, pren dos dels grans referents culturals
d’Occident, Homer i Shakespeare, Homer per a Tolstói, Shakespeare per a
Dostoievski, com a referents absoluts de les dues sensibilitats literàries i
mestres dels russos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’original es va
publicar l’any 59; es nota en el text ja que no hi ha gota d’influx de les
escoles de pensament franceses durant els seixanta; Steiner transmet classicisme
humanista de cap a peus. Fins i tot és clàssic en la fal·laç i innecessària
dicotomia del títol. Steiner considera Dostoievski i Tolstói com una nova
versió del dualisme occidental des de Plató, tots dos representants de dos
temperaments i cosmovisions irreconciliables, en tensió entre elles. L’estudi pateix
d’aquesta falla inicial. La necessitat d’estructurar-ho tot segons criteris
binaris, una de les característiques de la raó, esdevé una càrrega per a la resta
d’arguments. La dicotomia no és tal sinó que en el llibre s’analitzen dos camps
literaris complementaris. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Malgrat reconèixer
que el llibre està farcit d’idees suggestives, no totes resulten igual d’encertades,
al menys al meu parer. Steiner formula moltes afirmacions expressades amb rotunditat però que no subscriurien tots els analistes. Per exemple, la gran
superioritat d’<i>Ana Karenina</i> respecte a <i>Madame Bovary</i>; tot i que personalment coincideixo
en la seva apreciació, crec molts altres lectors podrien argumentar just el contrari
amb raons igualment vàlides. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
El missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.com0