Òbviament la
complexitat de Doktor Faustus no es limita a les lectures arquetípiques, a la
psicologia de l’individu, a les forces que agiten l’ànima o a l’anàlisi musicològic.
Com gairebé sempre en Mann, la novel·la
constitueix principalment una novel·la d’idees, on les corrents ideològiques i
sobretot caracteriològiques que estaven en lluita a l’Europa de les primeres
dècades del XX dialoguen i xoquen. La densitat i profunditat reflexiva de Mann,
la seva solidés intel·lectual, resulta admirable; estem descobrint la sopa d’all,
en som conscients.
El doctor
Zeitblum es declara humanista d’arrels familiars catòliques, un culte membre de
la burgesia alemanya, conservador no tant per ideologia com per constitució
natural i cultural. Al seu torn, Leverkühn prové d’una família luterana,
treballadors de la terra, amb un pare que demostra un gran interès de tipus
naturista però de perfils entre artístics i alquímics. Ells conformen prototips
de l’Alemanya del moment.
I és que, entre
els molts fils que teixeixen una novel·la tan profunda com la de Thomas Mann
n’hi ha tota una línia narrativa que reflexió a propòsit dels vincles entre la
microhistòria i la macrohistòria, ja que la vida del narrador s’estén per la
història alemanya de principis del segle XX. Mentre el compositor conversa amb
el diable, al país naixia, creixia i agafava el poder una nefanda corrent
ideològica de sinistres conseqüències per al món; igualment, mentre el narrador
humanista explica la biografia de Leverkühn, l’Alemanya nazi està caient davant
els aliats demòcrates i comunistes.
Al fil principal
format la biografia de l’amic de Leverkühn s’hi superposa la de les cavil·lacions
sobre allò germànic i de la seva història, en especial al període paral·lela a
la vida del compositor, des de finals del XIX fins a l’acabament de la II
Guerra Mundial, moments especialment traumàtics. Zeitblom rememora els seus
records de Leverkühn mentre els aliats bombardegen les ciutats alemanyes i el
russos es van aproximant, provocant aquesta aproximació un terror incomparable
amb el sentit cap els altres aliats.
4 comentarios:
Thomas Mann, clavada!
i ara no et perdis la darrera bomba informativa del bogardisme...esperem els teus comentaris il·luminadors!
grumet MISSATGER,
Dir-li que no soc capità, soc contramestre!
Dir-li, però, que em sento contentissim de ser considerat per vos ja que vos sou un gegant que quan el vaig veure per la sèries del senyor Lynch em va frapar.
Dir-li que el bogardisme em permet coneixer gent com vostè que pertanyen a la més exquisida de les cultures de valent!
Veig que els bogadistes fan barrila per can Missatger....
Anem a fer història que jo vaig aterrar aquí i no hauria dit mai que seria tant gros tot
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
cols de Bruseles? Si cols de Bruseles es recullen a les Illes Medes encara que sembli impossible
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Cols de Bruseles que ben picades les barrejo amb verí de gripau bord i les matxuco amb sal i pebre vermell i en faig un elixir metzinós
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Cols de Bruseles de llegenda fetes amb més estils, que les faig amb rovell d'ou, sang de gall eunuc i en faig un sorbet de llet de petunia
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Alquimia de rebost soterrani de Vallvidrera, Bayo ho fa sangós i dolç
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Tunejo xarops!
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
verí de sang fresca
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
possima metzina verí sangonant
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Salutacions des de Vallvidrera
Penyistes, esperits, vampirs:
Queda clar que el bo i millor de la Catalunya boletaire, imaginativa i esbojarrada s’ha reunit al voltant del bogardisme. Som estranys, monstruosos. Bevem doncs de la copa del bogardisme!
http://www.youtube.com/watch?v=9C4uTEEOJlM
Publicar un comentario