Concert de The Go-Betweens, un dels grans grups pop paradoxal, pop per a minories. Radio 3, l'any 2001.
Primera quintaessència: Tema Spirit.
You're a spirit
You're one thing greater
Than all the things that
you are together
Segona quintaessència, Tema Magic in here.
I don't want to change a thing when there's magic
In here, now the coast is clear
I got no time for fear
10 comentarios:
Sonen bé i m'agraden les lletres, a veure si els descobreixo. Encara que no tinguem cap ànima transcendent (cosa que personalment no crec), la primera frase és ben certa, i el segon fragment també el subscribeixo totalment.
Salut i màgia in between!
Ep, Òscar, això d’un metafísic que no creu en l’ànima trascendent és una mica contradictori, no creus?
In between days?
Salut i màgia in between!
Per això sóc un metafísic de la mena quotidiana. La transcendència ara i aquí. De totes maneres, no hi crec, però no m'atreveixo a descartar-ho totalment tampoc. Sóc un agnòstic místic.
Això d'agnòstic místic m'ha encantat, té una sonoritat molt especial, encara que prefereixo l'opció místic gnòstic.
Salut, Torista!
coses molt rares a la penya... auxili!
Pop paradoxal! Un concepte ben triat i una banda impecable i eternament reivindicable. De tant en tant els blogs es transformen en altaveus que emeten el que capturem en moments de celebració musical solitària i passen aquests coses...i les compartim. Més o menys va per aquí la meva aportació Pop (també paradoxal) que coincidint amb la teva he penjat al submarí. Intercanvi de cromos entre Twin Peaks i la Dimensió Desconeguda.
Un bon intercanvi entre un poppie de la Dimensió Desconeguda i un ser metafísic del cau blanc de Twin Peaks.
La crème de la crème!
...un "ser metafísic" que, per cert, es deu sentir com un peix a l'aigua quan visita el deliri paranormal de la "penyabogarde.com". Darrerament en aquell indret es on resideix la darrera esperança que ens queda per assolir un món on les tenebres emeten la llum més incandescent (paradoxa de les paradoxes). Posem-hi música-pop mentres ballem en un mar farcit de peixos-pop. Salut!
Majúsculs!!! Un dels meus grups preferits de tots els temps! No em cansaria mai d'escoltar-los. I Magic in Here és un monument pop. Salut!
Tens raó, David, gran cançó dintre d’un disc superlatiu.
Salut!
Publicar un comentario