Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

domingo, 18 de octubre de 2009

El mite de l'historicisme.

«Els nostres avantpassats ja s'angoixaven davant la mort, es preguntaven sobre ella i, per tant, sobre la vida. I aquestes preguntes i inquietuds comunes consolidaven els grups...» L'escrit anterior apareix en la exposició: Orígens, de la Fundació LaCaixa. Apareix en un context relacionat amb l'autoconsciència i referit als homes d'un període que podria anar d'uns 500.000 anys a 25.000 enrere.
Doncs bé, llegint l'anterior em pregunto, en quines fonts textuals es basa el narrador per afirmar-ho? A quants homes del passat ha estudiat i investigat per saber-ho? És aquest el mètode científic o té tant de científic com H.G. Welles amb la seva La màquina del temps? Ja fa temps que cada cop apareixen més notícies com les anteriors en els mitjans, presentant simples hipòtesis com si fossin veritats demostrades (si existeix la veritat absoluta és un altre debat). El que si hi ha com a mínim, al menys segons em van ensenyar a mí, és un mètode que es diu de prova-error i de basar-se en l'observació i les fonts, cosa absolutament impossible en aquest cas. Però clar, si diguessin el que de veritat saben (es dir, simples hipòtesis) no podrien vendre tan bé el producte cultural, amb la immediata reducció de la inversió pública i privada. Per tant, a oferir espectacle i veritats absolutes, que és el que demana la gent.
I l'anterior és un exemple més, n'hi ha altres, com la referida a la cara agònica d'un vell i com els supervivents la interioritzen. Això per no parlar de les cacofonies guturals, una barreja entre el pelut Chewaka i La nit dels morts vivents, que és com imaginem als homes del passat.

El pitjor, insisteixo, és que això se'ns presenti com la Veritat, així, en majúscula. Quan hi vaig anar una professora els explicava als alumnes com vivien i pensaven els nostres rebesavis del neanderthal, amb la seguretat de qui comparteix una recepta culinària. Sentint-la, em venia a la ment les catequesis o els sermons creacionistes.
P.D. Per cert, a la biblioteca tenim un llibre sobre la visió cientificista dels savis del XIX sobre la prehistòria en la seva faceta artística. Es titula Venus y Caín. Nacimiento y tribulaciones de la prehistoria en el siglo XIX. Si us voleu riure una estona us el recomano.

No hay comentarios: