Respecte als dos documentals, són més interessants que el We-win-vídeo. Si més no se n'obliden de la polèmica.
Sobre l'origen del llenguatge, crec que les dos claus que ens permeten comprendre aquest misteri són el ritual i les necessitats comunitàries. Això sí, crec que pels mitjans tradicionals del saber científic mai podrem resoldre la qüestió. Per investigar-ho, un s'ha de posar en la mentalitat d'aquelles persones, fer-se un amb elles, cosa que analistes cultes, sofisticats i plens de raó difícilment podran fer. Em sembla que qui més pot intuir sobre els inicis del llenguatge són els artistes, sobretot poetes i gent de la dansa, així com els xamans.
Una mostra del que la creació (no el creacionisme, eh?) ha fet sobre el mite d'Adam, realitzat pel video-artista Jym Davis.
2 comentarios:
Si alguna cosa vaig aprendre al curs de filosofia del llenguatge és que intentar parlar de l'origen del llenguatge és propi d'un pretensiós (o d'un que és molt savi). La qüestió dels Xamans no te la discutiré perquè no domino el tema; però, encara creus en artistes?
Podries fer un comentari sobre què és l'art i què hauria de ser un artista...
Per mi un artista és el teu estimat Balzac i una obra d'art Crim i càstig. Les definicions les deixo per a qui cregui en elles. L'art està abans o després del món de les definicions.
Per exemple, no m'interessa què és un poble sino anar a la terra de les mares mañicas, o Madremanya. (Accepto un cop de roc per la brometa)
Publicar un comentario