Benvolgut missatger, estem a la seva disposició tant per reconquerir el paradís com per atendre la seva petició existencial. Ho fem des del blog o ens adrecem per correu íntim? Salutacions.
Vols dir, Enric? No crec que sigui tan una dona-florero (si és que et refereixes a això) com una elecció compositiva. De totes formes, sí que té un aire amb l’home assegut i la dona dreta a darrera...
A veure, aquesta foto feta avui, tindria una lectura irònica molt potent. Però com que és del 1968 no sé veure si gaudeix de la mateixa ironia o és una rèmora del passat.
7 comentarios:
Benvolgut missatger,
estem a la seva disposició tant per reconquerir el paradís com per atendre la seva petició existencial. Ho fem des del blog o ens adrecem per correu íntim?
Salutacions.
caram...en el nostre blog apareixes en una molt bona imatge amb molt bona companyia i alegria...mira...mira...
Estimat penyista: millor pel correu electrònic. És una cosa íntima, gairebé com una carta d’amor a en Winston.
Salut!
però la penya bogarde no té correu electrònic, som molta penya. Com ho podem fer?
Tenim una proposta clàssica:
envia un correu en format paper/sobre/segell a la direcció de la nostra seu:
Bar Marina
Plaça de l'Ajuntament, 1
08330 Premià de Mar
- a l'atenció de la junta directiva de la Penya Bogarde -
i ja està... com en els vells temps!
p.s.
per cert, avui encapçales l'article amb un video made in twin peaks!
El paper de la noia és ben galdós. A no ser que la foto sigui més irònica que no pas pensem.
Vols dir, Enric? No crec que sigui tan una dona-florero (si és que et refereixes a això) com una elecció compositiva. De totes formes, sí que té un aire amb l’home assegut i la dona dreta a darrera...
A veure, aquesta foto feta avui, tindria una lectura irònica molt potent. Però com que és del 1968 no sé veure si gaudeix de la mateixa ironia o és una rèmora del passat.
Publicar un comentario