Els noms de Rusiñol

A Els noms de Rusiñol, la professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona, Margarida Casacuberta, explora diverses facetes d'un artista de personalitat polièdrica, contradictori, tan avançat com conformista, prometeic a l'inici, patum al final. Fins i tot genial a vegades. La narradora ho fa servint-se de les múltiples perspectives que li ofereixen els personatges més propers a Rusiñol, tots ells filtrats per un jo narrador que es fa present i es converteix en un altre actor en la funció.
Es tracte, doncs, no solament d'un llibre adient per a qui vulgui saber més dels mites (i tòpics) del modernisme català i europeu, sinó també d'un relat que camina per la frontera entre la història i la ficció, responent amb molt bona nota a totes dos categories. El llibre està molt ben escrit, l'idea és original, l'estructura fa que resulti divertit, amb uns canvis d'època i personatges que aporten dinamisme. Tot plegat fa molt àgil la lectura, i tant la màscara pública de Rusiñol com la seva persona íntima queden ben dibuixades, en un estil més aviat impressionista
En definitiva: Els noms de Rusiñol, un llibre que val la pena.

Sublim

http://sohowww.nascom.nasa.gov/data/rea%20...%20t_195/512/

Rig Veda 1.113. A l'aurora.

La més bella de les llums ja s'aproxima,

el radiant missatger ha nascut poderós,

malgrat que la nit havia sorgit impulsada per Savitur,

ara cedeix el seu lloc a l'Aurora.

Han quedat enrere els mortals que la van veure aparèixer en altres temps,

és a vosaltres de qui l'Aurora es deixa veure ara,

però ja s'apropan

els que la veuran en el futur.

Aixequeu-vos! L'esperit de la vida és en vosaltres,

les tenebres s'han esvaït, ha arribat la llum.

Bellesa insuperable

Aquesta fotografia pertany a l'estrella Sirius gran i petita, presa pel telescopi Hubble.

La web del Hubble és una troballa sensacional. http://hubblesite.org/gallery/album/

Val la pena passar estones contemplant la immensa bellesa del que ens envolta, uns paisatges sensacionals que crisis, atur, guerres, o els Millet de tota la vida ens volen fer oblidar. I per desgràcia els hi deixem que ho aconsegueixin massa sovint.

Aquí un altre regal, titulat Un collar de perles que rodeja una estrella que està esclatant.

Per cert, que potser d'aquí a poc temps l'estrella Sirius ens porta alguna sorpresa. Ja veurem.

Fa tant fred a Alaska

L'any 1973 Lou Reed va editar Berlin, un dels discos més macos i més tristos de la història del rock, la història d'amor i violència d'una parella de drogadictes. A Berlin Reed poetitzava sobre qüestions com la marginació, les il·lusions perdudes, la pèrdua de la custòdia dels fills o el suïcidi.
Vaja, un disc que tenia tots els números per a ser el primer de la llista als 40 principales de l'època.
A Caroline says II va crear una balada d'una bellesa melòdica espatarrant sobre el desamor i la violència domèstica - maltractament a la dóna - violència de gènere o com redimonis decideixen que es digui.


El disc es va convertir en maleït degut al seu fracàs de públic i crítica, però amb els anys va anar adquirint un aura de gran obra totalment merescuda sota el meu punt de vista.
L'any 2006 Lou Reed va decidir tornar a tocar tots els temes d'aquest disc conceptual i d'història unitària, en uns concerts registrats pel director Julian Schnabel.
http://www.youtube.com/watch?v=PwCXoAuV_zE&feature=related
Com a curiositat, als cors apareix Antony, el d'Antony and the Johnsons.
It's so cold in Alaska, It's so cold in Alaska, It's so cold in Alaska...