Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

martes, 21 de mayo de 2013

William Gaddis al telèfon (Gótico Carpintero)


L’editorial hispano-mexicana Sexto Piso està reeditant els llibres de William Gaddis que portaven anys descatalogats del mercat català, fins i tot al de segona mà. L’oportunitat permet recuperar en magnífiques traduccions un dels postmoderns nord-americans amb un estil més depurat.
A Gótico carpintero descriu la vida dins una casa construïda en aquest estil, una adaptació del neogòtic americà però edificat amb fusta. Com si fos una casa de nines, Gaddis obra per la meitat una llar i exposa el seus budells. Els personatges revelen el gran naufragi que suposa la vida quotidiana dins el tardocapitalisme. De fet, alguns han interpretat Gótico carpintero com una metàfora dels Estats Units del reaganisme, inici de la glorificació del tauró financer, l’avarícia com a eix de la conducta i el darwinisme social com a pauta en l’organització col·lectiva.
Dins la novel·la gairebé no hi ha passatges narrats, sinó que el gruix de Gótico carpintero és una mena de transcripció dels diàlegs dels quatre personatges principals, sobretot els dos protagonistes, el matrimoni format per Paul i Liz Booth. Liz va de metge privat en metge privat, a la cerca d’un diagnòstic per a múltiples malalties que fan tota la pinta de poder ser diagnosticades com hipocondria de classe mitjana-alta; la dona intenta posar d’acord els diversos doctors que la tracten.
Pel que fa al marit, està obsedit amb el fideïcomissari de l’herència  del seu sogre. Lluita per una fortuna cobejada igualment pels accionistes de les empreses del sogre mort; L’antic militar Paul està entrampat en mil operacions diferents, entre altres, dirigir la comunicació d’un predicador neocon que ha matat un nen durant un baptisme; la seva tàctica com relacions públiques es basa en invertir el mal: aprofitar la mort per a incrementar el carisma del predicador sobre els fidels.
El reverend defensa el creacionisme, un dels temes que sacseja el país amb més força des dels anys vuitanta. Glossar les creences del reverend suscita en un altre dels personatges, geòleg i escriptor, llogater del matrimoni, uns sermons de defensa de l’evolucionisme carregats d’amargura vital. L’escriptor a més, se’n va al llit amb la dona. El quart en discòrdia és el cunyat, qui constantment demana i retorna en cada escena diners a la seva germana, amb una fixació per a guanyar karma en aquestes operacions.
En una novel·la fonamentada en les converses, el telèfon necessàriament havia de destacar com motor narratiu, amb discussions entre els personatges arrancant a partir de trucades o veient-se interrompudes per elles; així mateix, també farceixen el contingut dels comentaris, sobretot les crítiques constants del marit a la muller.
Certes al·lusions en les converses funcionen com pistes falses, deixant el narrador que el lector cregui que està succeint una cosa per després revelar una altra. Gaddis construeix el relat amb bona part de la informació oculta. Del que va passar només queden partícules suspeses a les línies de diàleg mitjançant les quals inferir les històries.
L’escriptor presenta l’univers del reaganisme fent gala d’un llenguatge molt treballat, fonamentat en uns diàlegs que retraten a cadascun dels personatges, elaborats de manera molt afinada. Una curiositat de l’estil de Gótico carpintero és que els signes de puntuació equivalen més aviat als cops d’aire de la respiració durant una conversa oral que a una disposició d’ordre lògic de cada frase, seguint les normes sintàctiques. 

No hay comentarios: