tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post4715322973415159110..comments2023-11-03T01:55:59.532-07:00Comments on El missatger: Les llengües vernacles com a eina de creació de les comunitats imaginadesEl missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-58835317340619586112013-01-08T03:01:21.082-08:002013-01-08T03:01:21.082-08:00És un bon llibre, Enric, una mica anacrònic, ja qu...És un bon llibre, Enric, una mica anacrònic, ja que el va escriure als vuitanta, amb una situació dels nacionalismes ben diferent, raó per la qual algunes descripcions han quedat desfasades. <br /><br />Potser el més brillant d’Anderson sigui el seu estudi de països normalment menystinguts com els del sud-est asiàtic, africans o sud-americans; de fet, considera l’avantguarda del nacionalisme l’alliberament de les colònies americanes, tesis molt poc freqüent pels investigadors europeus. A més, ell està especialtizat en estudis del sud-est asiàtic. Anderson no té tant presents raons ètniques i culturals perquè analitza més aviat el fenomen com a creador de superestructures, la forja d’estructures d’estat, no en quant a fenomen cultural. <br /><br />M’ha semblat un bon llibre com a reflexió respecte al nacionalisme, malgrat que com a tema d’estudi no sigui dels que més m’apassionin. Però bé, en aquests moments està movent en bona mesura el món, sobretot el nostre món... <br />El missatgerhttps://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-1154118227026576352013-01-07T17:14:28.971-08:002013-01-07T17:14:28.971-08:00(El comentari serveix per aquest apunt i l'ant...(El comentari serveix per aquest apunt i l'anterior)<br /><br />Estic realment impressionat pel plantejament d'Anderson. No se m'havia acudit mai veure el nacionalisme des d'aquest punt de vista antropològic en què religió i llengua, de la mà d'interessos mercantilistes, conformen a posteriori i no pas a priori la base nacional, l'argamassa que uneix aquestes comunitats imaginades.<br /><br />Entenc, però, que es deu partir d'un punt en què s'accepta l'aculturació com a un fenomen natural. És a dir, la pèrdua de la cultura pròpia a mans d'una de dominant és un procés normal.<br /><br />Això explicaria (i cal entendre també que es tracta d'un fenomen bàsicament urbà) per què les elits capitalistes catalanes (i les basques) s'expressaven en castellà fins el primer terç del segle XX.<br /><br />De fet, la llengua vernacle no té interès fins que no s'instaura el sufragi universal i cal identificar o atraure la massa a través de la llengua, com en el seu moment es va fer amb la religió: el cas del catolicisme com a tret identitari contra jueus i conversos a la Península ibèrica és paradigmàtic.<br /><br />I el mateix deu passar amb qüestions ideològiques: l'auge de la dreta del PP a Castella (sobretot, però no només) s'explicaria també per qüestions identitàries (com la llengua i la religió) però no necessàriament ideològiques.<br /><br />Em pensava que ja havia acabat les compres de Nadal però em sembla que m'hauré de fer un regal extra. Gran aportació, Missatger!Anonymousnoreply@blogger.com