tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post3455656795576228383..comments2023-11-03T01:55:59.532-07:00Comments on El missatger: Va de sèries: Aquellos maravillosos añosEl missatgerhttp://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-84917697272030169582011-08-04T07:50:46.011-07:002011-08-04T07:50:46.011-07:00Hem de gastar totes les energies en crear les alte...Hem de gastar totes les energies en crear les alternatives i experimentar-les, per esbrinar fins a quin punt funcionen. Jo gairebé no entraria en la dialèctica de confrontació amb el vell sistema: no fa falta, ja es mosseguen entre ells. Crec molt més necessari posar en pràctica noves formes col•lectives en grups petits i comprovar què serveix i què no. <br />Per cert, The Wire és molt bona. Formalment és interessant, i pel que fa al contingut té el valor necessari per a posar el dit a la nafra, ben endins. <br />Salut i bon estiu!El missatgerhttps://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-60475740884345820502011-08-03T12:45:48.406-07:002011-08-03T12:45:48.406-07:00ara uns, ara els altres, ara uns, ara els altres, ...ara uns, ara els altres, ara uns, ara els altres, i sempre (habitualment) el vaivé de la política real arriba imposat des de fora de les suposades àrees de sobirania i decisió popular. Pobre sufragi universal. I mireu que la constitució americana ja la voldriem per moltes coses, però el que és la gestió, més o menys, com sempre i des de fora.<br />Temps hi haurà per una altra democràcia on es posin en solfa els drets i els deures, les sobiranies i les decisions, fins i tot respecte a l'economia. Però això ja és un altre disc, la paraula socialisme (comunisme, fins i tot) necessitat recuperar el seu estatut previ a tants desastres. Els vells ideals poden reviure en les formes noves de contestació i d'alternativa. Costarà, però, ja ho has dir sovint, depen de fer un altre camí, doncs el que coneixem escindeix permanenment l'economia, la llibertat personal i col·lectiva, la representació i la gestió política. El capitalisme ja no és només un sistema econòmic. Él capitalisme és un determinat model de civilització dominat per l'explotació, el creixement i el guany i, lamentablement, necessita de la democràcia quan aquesta és dòcil, limitada i elitista. Als USA i a la comarca del Maresme. Al sud i al nord.<br /><br />Bon estiu, mohicans metafisics!Àngel 'Soulbizarre'https://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-83691378224428584022011-08-02T09:58:23.450-07:002011-08-02T09:58:23.450-07:00Bon dia, Òscar, tens raó: és la part més dèbil de ...Bon dia, Òscar, tens raó: és la part més dèbil de la seva argumentació. Ara bé, bona part dels defensors del capitalisme argumenten el mateix que ell. <br />En tot cas, treballi o no treballi el capitalisme per generar benestar col•lectiu –crec que no ho fa si tot el sistema es sustenta en ell, potser si podria fer-ho si no fos l’eix sinó que estigués supeditat a altres elements més importants. <br />Com a mínim el que sí està quedant clar és que tota la propaganda doctrinària dels hereus de l’escola de Chicago, que comença amb Reagan i arriba fins a Obama és una mentida; han generat una pobresa de proporcions majúscules dinamitant fins a tal punt el sistema que ara mateix ja tenim un zombie, mantingut en peus per l’erari públic, però absolutament mort. És a dir, que l’estat salva als mercats mentre uns quants financers bojos tornen a atacar-lo, a la caça de rendiments ràpids. <br />Salut!El missatgerhttps://www.blogger.com/profile/09923412086389605811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3083393377486962178.post-10659192070821396672011-08-02T08:23:03.708-07:002011-08-02T08:23:03.708-07:00"El capitalismo no puede funcionar si las rec..."El capitalismo no puede funcionar si las recompensas privadas no tienen relación con la rentabilidad social." La clau és aquesta, però quan ha funcionat el capitalisme cercant prioritariament la rentabilitat social? Qui s'enriqueix normalment és a costa de cercar només el seu benefici, o el del seu grupet d'interès, i deixant herba cremada al seu pas, com el cavall d'Atila. D'altra banda igual és que certs (molts?) humans funcionen així i sempre ho faran. Vegis alguns dictadors suposadament socialistes.Òscar Roig i Carrerahttps://www.blogger.com/profile/08616298881249933873noreply@blogger.com