Godard va afirmar un dia que el pla cinematogràfic era una
qüestió moral, relacionat amb l’estetització de l’Horror dels camps de
concentració, mostrats amb un travelling bell per Resnais a Nit i Boira.
De la mateixa manera, la tria de la veu narrativa
també ha de ser-ho. Per això hauria d’evitar-se una veu narrativa realista
enfocada en un nazi, escollint per a ell únicament un to distorsionat,
caricaturesc, ja que la veu narrativa focalitzada en un personatge desperta de
manera automàtica l’empatia cap el narrador (en cas de relatar-se en primera
persona) o l’objecte de la focalització (si és una tercera persona fixada en un
personatge que filtra la realitat), un sentiment immerescut en el cas d’una de
les peces de l’engranatge nazi.
La novel·la gràfica Maus, d’Art Spielgeman tria
l’opció moral per a posar a l’abast del lector l’experiència patida per tants
jueus centreuropeus (i no jueus, però especialment ells), situant al pare que
va sobreviure i al fill que li pregunta com a eixos de la història i personatges que provoquen la tendresa protagonistes malgrat els seus defectes o també degut a ells.
Pot existir una solució narrativa diferent dins d’una narració com la de Maus?
Pot existir una solució narrativa diferent dins d’una narració com la de Maus?